Resultats de la cerca
Es mostren 9556 resultats
Gustav Neidlinger
Música
Baix baríton alemany.
Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus…
Montserrat Rodés i Carbonell
Literatura catalana
Poeta.
El seu primer llibre va ser La set de l’aigua 1991, premi Miquel Martí i Pol 1990 Més tard publicà amb regularitat els reculls Riu d’arena 1992, El temps fumeja 1993, i la trilogia formada per Escrits en blanc 1995 premi Miquel de Palol 1994, Interlínia 1999 i Deleàtur 2002, i posteriorment Immunitats 2005 A causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, la seva obra ha assolit la maduresa literària des del principi La seva poesia, d’una alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta, es proposa d’intensificar l’…
Renato Bruson
Música
Baríton italià.
Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro,…
Nicole Henriot-Schweitzer
Música
Pianista francesa.
Fou una de les alumnes més destacades de Marguerite Long, amb la qual estudià al Conservatori de París A tretze anys aconseguí el primer Premi de Piano a la classe d’aquesta professora Un any més tard guanyà el primer premi del Concurs de Luxemburg A la fi de la Segona Guerra Mundial inicià una important trajectòria concertística amb actuacions als auditoris més prestigiosos del món i amb orquestres i directors de gran categoria Mantingué una collaboració particularment productiva amb el director Charles Münch L’any 1953 estrenà la Suite concertante , de Darius Milhaud Entre el 1970 i el 1973…
Owe Pellsjö
Escultura
Escultor suec.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Estocolm El 1958 es traslladà a Màlaga, on entrà a formar part del Grupo Picasso Dos anys més tard s’installà a Barcelona i prengué part activa en el Cicle d’Art d’Avui, les exposicions MAN i el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, del qual s’ocupà de les relacions internacionals Exposà el 1964 a la Sala Gaspar La seva escultura, de volums corporis i formes sinuoses, prengué com a model certs elements del Modernisme i de Domènech i Montaner, en concret Exposà regularment a la galeria Pierre d’Estocolm Des del 1972 residí a Sölvesborg, on fou…
Eugeni de Savoia-Soissons
Història
Príncep de Savoia i marquès de Saluzzo.
Fill d’Eugeni Maurici di Savoia-Carignano, comte de Soissons, i d’Olimpia Mancini, neboda del cardenal Mazzarino Mort el seu pare, s’exilià als Països Baixos amb la seva mare, acusada de practicar la bruixeria Obligat a fer estudis eclesiàstics 1683, els deixà per entrar a l’exèrcit de Lluís XIV de França Més tard, passà al servei d’Àustria i obtingué la victòria de Zenta, que permeté als austríacs d’imposar-se a Polònia i Hongria Durant la guerra de Successió espanyola combaté contra França El 1706 alliberà Torí del setge francès Després de la pau de Rastatt 1714, comandà una…
Seleuc II
Història
Rei selèucida (246-226 aC).
Fill d’Antíoc II Theos, hagué de lluitar pel tron tercera guerra síria, ~246-241 aC contra Berenice, muller del seu pare, a la qual feia costat Ptolemeu III Evergetes Malgrat que recuperà Cilícia i el nord de Síria, hagué de cedir Selèucia de Pièria a Egipte Sis anys més tard, fou vençut pel seu germà Antíoc Hièrax, que s’havia apoderat d’Àsia Menor, i pels gàlates a Ancira Frígia, que perdé ~235 aC Tingué més èxit a les províncies orientals, on derrotà els parts ~228 aC Després d’un segon enfrontament amb el seu germà, que hi morí ~227 aC, fou assassinat quan es preparava a…
Josep Rabentós i Canals
Música
Violoncel·lista.
Fou alumne de Bonaventura Dini a Barcelona i més tard continuà els seus estudis amb Pau Casals Feu la seva presentació oficial en un concert al Teatre Principal de Barcelona Fou professor de l’Acadèmia Ainaud i un dels impulsors de l’Associació de Música da Camera, que es fundà arran d’una sèrie de concerts que dirigí al Vendrell, Igualada i Manresa l’any 1913 S’encarregà de l’organització i direcció de l’orquestra d’aquesta associació, amb la qual feu concerts amb intèrprets com Enric Granados, Pau Casals, Conxita Badia, Joan Manén, Marià Perelló i Ricard Viñes Una malaltia de…
Pau Baqués i Duran
Política
Polític.
El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935 Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de…
Joan Torrent i Martínez
Literatura catalana
Escriptor.
S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…
,