Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Jordi Vila
Teatre
Actor, de nom real Jordi Vilaseca i Anguera.
S’inicià en el teatre d’afeccionats del seu barri, Sant Andreu, i debutà professionalment l’any 1964 amb la companyia de Pau Garsaball a En Baldiri de la Costa Posteriorment actuà a Marat Sade , dirigida per Adolf Marsillach 1968 La seva projecció definitiva, però, fou en el teatre de revista, gènere en el qual aconseguí una gran popularitat a Barcelona i a Madrid des de l’èxit del musical en clau política, Charly no te vayas a Sodoma 1974 A Barcelona fou molt actiu al Parallel, sobretot al Teatre Victòria, on actuà amb Sara Montiel , Bárbara Rey, Joaquim Cardona, Empar Moreno —amb qui…
Gerardo Malla García
Teatre
Director i actor teatral castellà.
Cursà estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid Meritori del Teatro Español 1959 sota la direcció de José Tamayo, ingressà a la companyia de Núria Espert el 1960 i interpretà diversos espectacles sota la batuta d’Adolf Marsillach Marat-Sade o Tartufo Com a actor teatral, els seus últims treballs foren les obres La familia de Pascual Duarte 2011 i Entre Marta y Lope 2013, amb la qual es retirà dels escenaris Entre el 1963 i el 1966 fou ajudant de direcció de José Monleón, el 1979 posà en escena De San Pascual a San Gil , de Domingo Miras, i…
Frank Castorf
Teatre
Director teatral alemany.
Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També ha dirigit…
contracte administratiu
Dret
Contracte celebrat per una administració pública amb persones naturals o jurídiques.
Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així mateix, un ús…
Museu de Belles Arts de Castelló
Museu
Museu inaugurat l’any 1980 en un edifici del s XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló.
El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el…
Fundació Francesc Gòdia
Fundació d’art vigent entre el 1999 i el 2015.
El seu fons d’obres consta de les peces adquirides inicialment per Francesc Gòdia i Sales i les que posteriorment, després de la seva mort, adquirí la seva filla Liliana Gòdia , fundadora i presidenta de l’entitat Amb prop de 1500 obres d’estils i èpoques que van des del romànic al segle XXI, el seu fons constituïa una de les colleccions privades més importants de Catalunya Hom hi troba representada l’obra de Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Llorenç Saragossa, Martín de Soria, Felipe de Bigarny, Alejo de Bahía, Pedro Berruguete, Juan van der Hamen, Francisco de Zurbarán…
Nikolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov
Nikolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov
© Fototeca.cat
Música
Compositor rus.
Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat invisible de…
Zoltán Kodály

Zoltàn Kodály(esquerra),amb J. Roch i M. Capdevila
© Fototeca.cat
Filosofia
Música
Compositor, musicòleg i pensador hongarès.
Tot conservant els trets essencials de la seva etapa inicial, adscrita al Romanticisme tardà sistema harmònic acolorit, rica instrumentació, creà un estil propi inspirat per l’autèntica música folklòrica hongaresa, descoberta al començament del s XX per ell i per Béla Bartók , model per a una generació sencera de compositors, i que influí pregonament la mentalitat i la sensibilitat de la societat hongaresa Escriví peces musicals singspiels com Háry János, Székelyfonó i Cinka Panna , suites per a orquestra, música coral i de cambra, adaptacions de melodies folklòriques La popularitat de les…
Nikos Kazandzakis

Nikos Kazandzakis
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor grec.
Visqué, d’infant, la insurrecció de Creta contra els turcs Estudià a Atenes i a París, on seguí els cursos de filosofia de Bergson Havent tornat a Càndia 1909, inicià l’activitat literària Intervingué en política 1919, però immediatament tornà als seus estudis i, alhora, inicià una llarga sèrie de viatges per tot Europa i Àsia Romangué aïllat a Egina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1945 intentà de conciliar les dues postures rivals que havien de provocar la contesa civil al seu país Decebut, s’exilià definitivament, condemnat al seu país per l’església i el govern La seva obra comprèn…
Jaume Menós i de Llena
Metge.
Residí a Manresa, i cursà els estudis a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1757 Concorregué, el 1755, a una plaça de practicant segon a l’Hospital de la Santa Creu Més tard, el 1765 es presentà a unes oposicions al mateix hospital, on treballà i es feu càrrec de la sala de bressols o de desnonats Fou membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina El 1777 se’n anà a Amèrica Hi acompanyà, com a metge militar, juntament amb el doctor Francesc Puig, l’expedició del virrei Cevallos a La Plata, amb la finalitat d’evitar l’avançada portuguesa Autor prolífic, entre les seves obres cal…