Resultats de la cerca

Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural  PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter  i del Freser  85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…

El gener de 1936 els dirigents eren Gabriel Trallero Bremon president de la junta directiva, Alberto Carsi Lacasa president del directori del partit i José Oriol Solé delegat a Madrid A l’abril de 1936 Manuel Pareja Correa era el president de l’entitat i del directori, Manuel Puig d’Ametller el vicepresident primer i Joaquín Morlans el secretari El 7 de novembre de 1936 es produí, amb el nom d’Avenç Republicà d’Esquerra que adoptà oficialment el 2 de gener de 1937, un intent de fusió amb el Partit Federal Ibèric i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , el qual no es…

Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de…

Gairebé totes les seus antigues importants posseïren catàlegs de bisbes per a demostrar el seu entroncament apostòlic Les primeres foren les de Roma Als bisbats catalans, ja es troben llistes des del s XIV Els erudits dels s XVI i XVII Taraffa, Montcada, Eimeric, Blanc, Dorca, Furió, etc feren els primers episcopologis documentats, que completaren amb més esperit crític els pares Flórez, Risco i La Canal en l' España sagrada i JVillanueva en el Viage literario a las iglesias de España Entre els moderns cal citar Puig i Puig de Barcelona, Puiggarí d’Elna, Roc Chabàs del País Valencià, O'…

Es llicencià a la Universitat de València i és doctor en arqueologia i prehistòria per la Universitat de Barcelona 1993 Ha estat arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i des del 2002 és conservador del Museu de Belles Arts d’aquesta institució Ha desenvolupat una intensa tasca de recerca sobre l’edat del ferro i la cultura ibèrica a les comarques septentrionals del País Valencià, on ha realitzat nombroses excavacions i treballs de prospecció Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig de la…

Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques…

Església situada en el serrat de Sant Grau o del Puig d’Urús Fou el temple del vilatge de Vilagrau o del Puig d’Urús, avui despoblat En l’actualitat és una ermita de la parròquia de Sant Climent d’Urús No conserva cap vestigi de l’edifici romànic L’església és mencionada per primer cop en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Climent d’Urús del 1037, en què consta que el bisbe Eribau d’Urgell li subjectà com a sufragània l’església de Sant Grau de Puigfrondí ara d’Urús Entre el 1198 i el 1199 fou saquejada pels homes del vescomte de Castellbò i del…

Situació Al planell que limitava amb l’estany, sota el vèrtex sud-oriental del puig de Sant Andreu, a l’altre costat del camí de l’Estany, que ressegueix el peu del seu vessant, hi ha unes sepultures vers l’angle sud-est dels Camps d’En Moma L’extens predi és anomenat també Sant Andreu, per tal com havia format part de la mateixa propietat de la muntanya Mapa 296M781 Situació 31TEG068506 Passa per aquesta necròpoli el camí de l’Estany que surt d’Ullastret La necròpoli es troba en uns camps de conreu que hi ha sota el camí i a mà dreta, al vessant sud-est del puig de…

Situació Una vista de la construcció F Tur El pont és, anomenat també del puig de Serra, situat al costat de la font de la Roqueta, al peu del vessant de tramuntana del puig de Serra o de la Roqueta, al sector de llevant d’aquest terme municipal, just en el límit amb el de Fontanilles parròquia i agregat de Llabià Mapa 296M781 Situadó 31TEG065527 Per arribar-hi cal agafar el camí —asfaltat— que porta de Serra de Daró a Llabià, el qual surt de la carretera local de Serra de Daró a Vulpellac, a l’esquerra i immediatament després de passar un pont sobre el riu Daró El camí segueix parallel al…

Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del  puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…