Situació
Una vista de la construcció.
F. Tur
El pont és, anomenat també del puig de Serra, situat al costat de la font de la Roqueta, al peu del vessant de tramuntana del puig de Serra o de la Roqueta, al sector de llevant d’aquest terme municipal, just en el límit amb el de Fontanilles (parròquia i agregat de Llabià).
Mapa: 296M781. Situadó: 31TEG065527.
Per arribar-hi cal agafar el camí —asfaltat— que porta de Serra de Daró a Llabià, el qual surt de la carretera local de Serra de Daró a Vulpellac, a l’esquerra i immediatament després de passar un pont sobre el riu Daró. El camí segueix paral·lel al riu; fets uns 700 m, en arribar al costat del puig, hom troba a la dreta un camí de terra. A poques passes d’aquesta cruïlla hi ha el pont, vora la font de la Roqueta.
Història
Aquest petit pont es relaciona amb un antic camí conegut encara, pels habitants dels blocs per on passa i en els documents de propietat, com el “Camí d’Empúries”.
El nom és aplicat també a branques laterals d’aquesta via, i es repeteix en altres rodalies de l’Empordà per designar vells camins. Hem pogut comprovar que en els estudis monogràfics recents sobre el camí, el seu traçat, en alguns trams considerables, és identificat només d’una manera molt aproximada. Es pot afirmar que devia ésser un dels camins importants de la xarxa viària de l’antiguitat en aquestes comarques; degué persistir llargament en l’època medieval i fins i tot més tard.
El camí portava d’Empúries a Girona, on enllaçava amb la Via Augusta. El seu recorregut no era el més recte possible, ja que feia una gran marrada per la plana de l’actual Baix Empordà per comunicar moltes de les vil·les que s’hi escampaven.
El paratge, que incorpora tot l’allargassat pujol proper al pont, és conegut en l’àmbit dels estudis arqueològics, sobretot des de fa alguns anys. El 1982 s’hi descobriren les restes d’una necròpolis ibèrica del gran poblat del puig de Sant Andreu d’Ullastret, el qual és situat a 1 km aproximadament vers migdia. Ja d’abans, però, es coneixien en el mateix indret algunes restes d’un hàbitat ibèric, el qual s’ha demostrat cronològicament anterior a aquesta necròpolis. Però ens interessa destacar molt especialment que també havien estat identificades en aquest paratge un conjunt de tombes de lloses d’una necròpolis medieval.
En la bibliografia arqueològica l’indret ha estat denominat puig de Serra, nom amb què el designen alguns dels habitants dels pobles propers. Per respecte a la toponímia hem emprat ací el nom de puig de la Roqueta, més genuí i més arrelat popularment, ja que és el que utilitzen des de sempre els habitants del mateix terme de Serra de Daró.
El pont és d’un sol ull, amb una volta de perfil una mica rebaixat, la qual arrenca de dos grossos reforços quadrangulars d’obra a cada extrem, que formen els estreps.
Pont
L’estat actual és força precari. Hi resta només la volta, totalment descarnada a l’extradós o esquena, en la qual no hi ha rastres del paviment del sòl del pont ni de cap mur o element de protecció. Les pedres i el morter hi sobresurten d’una manera irregular a causa de l’erosió.
L’aparell del pont és fet amb pedres de mides més aviat petites, sense treballar, només trencades, lligades amb morter de gra molt aspre. A l’intradós de la volta resten empremtes de l’encofrat de llates de fusta emprat en construir-la. Els arcs dels dos costats d’aquesta volta són fets amb lloses de mida mitjana, treballades sense gaire cura, col·locades en ventall.
La llum o longitud total de l’ull del pont és de 5,05 m i té una amplada de 3,10 m.
El petit pont salvava un dels recs de desguàs de l’estany desaparegut d’Ullastret, la riba nord-est del qual era a poca distància d’aquest lloc, a l’altra banda del pujol. L’origen antiquíssim del camí ha fet suposar que el pont era d’època romana. Tanmateix, cap dels elements que subsisteixen no sembla abonar aquesta suposició, si bé cal tenir en compte que es tracta d’una construcció de factura eminentment popular. Per les seves característiques, més aviat es devia tractar d’un pont bastit —o reconstruït— en època medieval. Entenem que no hi ha possibilitats d’afinar més l’apreciació cronològica. Com ja hem indicat, cal suposar que el “Camí d’Empúries” tingué, almenys en molts dels seus trams, una perduració llarga.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 389.
- Joan Badia i Homs: Serra de Daró, dins Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. IV (l’Empordà), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 364.
- Josep Casas i Genover: La xarxa viària romana a les comarques de Girona. Assaig metodològic, “Estudi General. Revista del Col·legi Universitari de Girona”, núm. 1, vol. 1, Girona 1981, pàg. 67.
- Josep Casas i Genover i Enric Sanmartí i Grego: El Camí d’Empúries. Aproximació a la xarxa viària del Baix Empordà, “Informació Arqueològica. Butlletí Informatiu de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona”, núms. 33-34, maig-desembre del 1980, pàg. 60.
- Josep M. Nolla i Brufau i Josep Casas i Genover: Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al N.E. de Catalunya, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona 1984, pàg. 64 i pàgs. 146 i 217 (s’hi donen notícies de contingut divers sobre el puig de Serra i el puig de la Roqueta considerant-los, erròniament, com dos llocs diferents).