Resultats de la cerca
Es mostren 2309 resultats
àcid pirolignós
Química
Fracció aquosa, de coloració groga o vermella i olor empireumàtica, obtinguda per destil·lació destructiva de la fusta.
Conté essencialment metanol, acetona, àcid acètic i furfural, com també substàncies més complexes en més petita proporció És miscible amb l’aigua i l’alcohol i fou emprat antigament com una de les fonts més importants d’àcid acètic procés d’Othemer i acetona
àcid periòdic
Química
Oxoàcid mineral sòlid, cristal·lí i incolor, que se sublima a 110°C i es descompon a 138°C.
És soluble en l’aigua i l’alcohol Forma un dihidrat, el qual perd l’aigua de cristallització a l’entorn dels 100°C Hom l’obté per reacció entre el iode i l’àcid perclòric concentrat o per electròlisi a baixa temperatura de solucions concentrades d’àcid iòdic És emprat com a oxidant
àcid tricloroacètic
Química
Sòlid cristal·lí, incolor i deliqüescent, d’olor acètica molt penetrant, fortament corrosiu, soluble en aigua, en alcohol i en èter, que es fon a 58°C i bull a 198°C.
Hom l’obté per oxidació de l’hidrat de cloral o per cloració fotoquímica de l’àcid acètic Presenta una acidesa molt superior a la de l’àcid acètic, a causa de l’efecte inductiu dels tres àtoms de clor pK a = 0,70 És emprat en síntesi orgànica, com a reactiu per a la detecció de l’albúmina i en la preparació d’herbicides
àcid trihidroxicoprostanoic
Bioquímica
Àcid biliar derivat del colesterol, precursor immediat de l’àcid còlic.
àcid sulfurós
Química
Oxoàcid del sofre, de fórmula H2SO3, en el qual el sofre ocorre en l’estat d’oxidació 4+.
No és conegut en estat lliure, i les solucions aquoses d’àcid sulfurós contenen en realitat hidrats del diòxid de sofre SO 2 Hom en coneix, però, nombroses sals sulfit És obtingut per dissolució del diòxid de sofre en l’aigua o hidrolitzant halogenurs de sulfinil Aquestes solucions es comporten com un àcid relativament fort pK 1 =1,8 pK 2 =7, presenten caràcter reductor i són tèrmicament inestables i alliberen SO 2 per ebullició
àcid picolínic
Química
Compost aromàtic que consisteix en un anell de piridina substituït per un grup carboxil en la posició 2.
És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori
àcid fluorhídric
Química
Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF.
És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, HF 6 , car s’associen per formació de ponts d’hidrogen En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàllics i els carbonats Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés autocatalític…
àcid diazòtic
Química
Nom genèric que hom dóna als composts amb un radical de fórmula -N=N-OH.
Els àcids diazòtics apareixen en la reacció d’una amina primària amb l’àcid nitrós, pel fet que la N-nitrosoamina que es forma es inestable i s’isomeritza d’una manera semblant a la interconversió d’una cetona en enol també apareixen per l’acció de l’ió hidròxid sobre una sal de diazoni aromàtica Algunes sals d’àcids diazòtics són estables, com és ara la sal sòdica de l’àcid trans- p -nitrobenzediazòtic font comercial d’obtenció de sals de p -nitrobenzendiazoni, però llurs àcids es descomponen ràpidament a sals de diazoni
àcid fitànic
Bioquímica
Àcid gras d’origen vegetal.
Una anomalia en la seva degradació fa que s’acumuli en la sang i en altres teixits, cosa que causa una malaltia neurològica anomenada malaltia de Refsum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina