Resultats de la cerca

Doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on és professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura Ha ocupat els càrrecs de Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació 1991-95 i Secretari General de la UAB 1998-2002 Investigador vinculat a l’InCom Institut de la Comunicació de la UAB, ha estat professor visitant de la Ohio University i ha escrit nombrosos treballs i articles especialitzats en els àmbits del periodisme, la cultura de masses, la història de la cultura i de la comunicació, les polítiques comunicatives i la…

Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…

Llicenciat en filologia clàssica i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i postgraduat en direcció d’empreses per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1993 fou cofundador de la Plataforma per la llengua , organització de la qual posteriorment esdevingué coordinador i dins de la qual es convertí en un destacat defensor de la presència del català en el cinema, l’etiquetatge i altres àmbits públics i de consum massiu Morí en el curs d’una expedició al cim del Manaslu, a l’Himàlaia nepalès, a conseqüència d’una allau en el qual moriren vuit alpinistes més i uns altres…

Marcat per un germà amb una minusvalidesa intellectual, començà de molt jove l’activitat de voluntariat al servei d’aquest collectiu com a monitor El 1980 fou nomenat director de la cooperativa Taller Escola Barcelona, que posteriorment portà a la creació del Grup TEB 2000 Aquesta organització, formada per vuit cooperatives, cerca la inclusió en la societat de persones amb alguna discapacitat a través d’un entorn favorable que faciliti els diversos requeriments per a una vida tan autònoma com sigui possible en els diferents àmbits, com ara els del treball, l’habitatge o l’esport…

L’individu s’insereix en diversos submons institucionals l’abast del quals és determinat pel grau de complexitat de la divisió social del treball i la consegüent distribució social del coneixement

És la més gran d’Europa pel que fa al nombre de membres

El seu ús és lliure, sense necessitat de llicència, sempre que es respectin les regulacions que limiten la potència transmesa Utilitzen aquestes bandes, per exemple, els telèfons domèstics sense fils, els dispositius Bluetooth, les connexions Wi-Fi, alguns comandaments a distància, els forns de microones o les màquines de diatèrmia Les bandes més utilitzades són les centrades a 27120 MHz, 433920 MHz i 2450 GHz

Consisteix a sollicitar favors de naturalesa sexual per a si mateix o per a un tercer prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes en aquests àmbits En general és comès per homes sobre dones, atès el predomini que el sexe masculí sol tenir en la majoria de les societats, factor al qual de vegades hom afegeix altres de tipus biològic Associat sovint a la violència sexista , es donen tanmateix casos a la inversa, així com entre persones d’orientació…

No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència…

D’una banda, un raga és un mode , en el sentit que se’n pot fer una presentació en forma d’escala per mostrar els seus elements constitutius, els quals poden variar en nombre de cinc a nou i tenir formes diferents en els seus sentits ascendent i descendent A més, entre els seus graus presenta una jerarquia comparable, en certa manera, als centres tonals de la música occidental la primera part de l’exemple mostra els ragam més importants en la seva transcripció aproximada a la notació occidental D’altra banda, el concepte de raga s’acosta al de tipus melòdics , en el sentit que inclou també…