Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
flerovi
Química
Element químic de nombre atòmic 114 i nombre màssic 285.
Descrit al gener del 1998 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna, se’n crearen tres àtoms mitjançant reaccions nuclears amb isòtops de plutoni 244 i calci 48 El flerovi es descompon en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa La vida mitjana de l’isòtop de flerovi 289 és de 30 segons, i la del flerovi 288, de 2 segons L’actual nom es posà en honor del físic Georgij Nikolajevic Fl’orov 1913-90, descobridor de la fissió espontània de l’urani
càrrega elèctrica
Física
Suma algèbrica de les càrrega elèctrica elemental d’un sistema físic.
Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic
hiperòxid
Química
Anió monovalent de fórmula O- 2
.
Pel fet de compartir electrons en un enllaç molecular, en l’anió hiperòxid cadascun dels àtoms d’oxigen presenta nombre d’oxidació 1,5 en comptes de 2, que és el normal Com a resultat s’obté un ió paramagnètic, és a dir, té un ió desaparellat És una espècie molt inestable i altament reaccionant També reben el nom d’hiperòxids les sals que resulten de la unió de l’anió hiperòxid amb un catió s’han obtingut diverses sals de cations alcalins i alcalinoterris Els radicals hiperòxids es formen en nombroses oxidacions bioquímiques
H₃⁺
Química
Ió molecular poliatòmic.
És el més simple que existeix, i consisteix en tres àtoms d’hidrogen units que han perdut un electró, o tres protons aïllats units per dos electrons S'obtingué al laboratori el 1980 i es detectà a l’espai interestellar l’any 1997 L’existència d’aquest ió donà suport a la teoria d’una xarxa de reaccions ió-molècula que dirigeixen la química dels núvols moleculars interestellars El paper de l’ió és fonamental en la química del cosmos i en la formació dels diferents components dels estels
farmacocinètica
Farmàcia
Branca de la farmacologia.
Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica
cianur
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex
.
Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric
clorita
Mineralogia i petrografia
Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.
És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura
Kim Eric Drexler
Tecnologia
Enginyer nord-americà.
És conegut per popularitzar els potencials de la nanotecnologia molecular durant les dècades de 1970 i 1980 En el seu primer llibre, Engines of Creation 1986, introduí el terme nanotecnologia per a denominar la nova tecnologia que permet que màquines de mida nanomètrica puguin manipular els àtoms La seva tesi doctoral, realitzada a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT, posteriorment fou publicada sota el títol Nanosystems Molecular Machinery, Manufacturing and Computation 1992, i rebé el premi de l’Associació d’Editors Americans com a millor llibre de ciència del 1992
àcid Ύ-linolènic
Química
Àcid gras poliinsaturat (PUFA).
Té tres dobles enllaços, tots en posició cis, i pertany a la família dels n-6, també denominats ω-6 o omega-6 Es forma per una dessaturació de l’àcid linoleic A l’organisme, per elongació, dona l’àcid dihomo-gamma-linolènic DGLA, de vint àtoms de carboni, a partir del qual es produeixen icosanoides antiinflamatoris Es troba principalment als vegetals, especialment a l’oli de llavors de borratja, enotera i grosella negra Es ven com a complement alimentari en càpsules que contenen l’oli de llavor de borratja o enotera
bohri
Química
Element químic de nombre atòmic 107 i nombre màssic 264.
Fou descobert el 1981 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Bh en reacció nuclear usant isòtops de plom 209 i de crom 54, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa Els seus descobridors proposaren el nom de nielsbori i símbol Ns en honor de Niels Bohr, teòric de l’estructura atòmica L’agost del 1997 la IUPAC establí bohri com a nom definitiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina