Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
Sant Salvador del Prat (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església, des del costat sud-occidental M Anglada Aquesta petita capella es troba situada enmig d’uns camps, a uns 200 m del gran mas del Prat, vers el costat nord-oriental, prop del torrent del Gaiell, a uns 700 m d’altitud, a migjorn de Santa Maria de Besora, amb una distància d’1,50 km Mapa 294M781 Situació 31TDG384633 S’hi accedeix per un camí que comença al trencall que hi ha 10 m abans del punt quilomètric de la carretera BV-5227, de Sant Quirze de Besora a Vidrà, al cantó dret, vers migjorn Cal passar pel mas del Prat, on tenen la clau , i…
Sant Bartomeu (Ripoll)
Art romànic
Situació Un detall de l’interior de l’edifici amb la curiosa capçalera M Anglada La capella de Sant Bartomeu resta encimbellada en un turó de 909 m d’altitud, situat al costat de llevant de Ripoll, des de la qual és visible Mapa 256M781 Situació 31TDG340726 Hom hi pot arribar per una pista que surt, per la banda esquerra, de la carretera que va a Vallfogona, just passades les darreres cases del barri de l’Hospital APF-JAA Història Als voltants de la vila de Ripoll hi havia antigament diverses esglésies, esmentades en la documentació dels segles XIII i XIV, com Sant Ponç, Sant…
Mare de Déu del Remei del Serrat (Queralbs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de la Mare de Déu del Serrat des de llevant, en la qual és visible l’estretor de l’absis en relació amb l’amplària de la nau M Anglada El Serrat és un petit veïnat que es troba situat dins l’antiga demarcació parroquial de Fustanya, a la cota dels 1 300 m d’altitud, a l’extrem sud-oriental del municipi Mapa 218M781 Situació 31TDG 328882 Hom hi pot anar per la mateixa pista que porta a Fustanyà, que surt del darrer revolt de la carretera de Ribes de Queralbs, abans de pujar cap al poble, un cop travessat el pont del Freser Dista d’aquest punt…
Santa Margarida de Vinyoles (les Llosses)
Art romànic
Situació Un detall de la peça romànica que hi ha entre les construccions modernes del santuari Hom pot veure aquí el mur de migjorn amb la porta i una finestra, a més de l’aparell, perfectament visible M Anglada El santuari de Santa Margarida de Vinyoles es troba situat al sector meridional del terme municipal de les Llosses, a llevant del puig Cornador, sobre un turó de la serra de Vinyoles, a 1206 m d’altitud Mapa 293M781 Situació 31TDG278659 S’hi accedeix des del punt quilomètric 12,200 de la carretera C-149, de Borredà a Ripoll per la dreta, o sigui, vers migjorn, amb una…
Casal de Vinyoles (Centelles)
Situació Aspecte que ofereix el mur exterior de la façana de ponent, amb un aparell fet amb carreuons polits i ben collocats a trencajunt M Anglada El casal de Vinyoles es troba vers l’extrem de ponent del terme de Centelles, al peu de la cinglera que forma la serra de Puigsagordí Aquest casal és situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 345 —y 27,4 31 TDG 345274 Hom hi pot anar agafant la carretera C-1413, de Sant Feliu de Codines a Centelles Havent passat el punt quilomètric 16 i just davant per davant de la carretera que dona entrada a…
Francesc Fontbona i de Vallescar

Francesc Fontbona i de Vallescar
© Arxiu personal F. Fontbona
Art
Historiador de l’art.
Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme al Noucentisme i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…
Sant Llorenç de Campdevànol
Art romànic
Situació Vista del campanar, una peça truncada o inacabada, en treballs visible a causa de l’heura, amb decoració a base d’arcuacions cegues M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol es troba situada a la vall del riu Merlès, al vessant esquerre, vora la carretera GE-401, de Campdevànol a la Pobla de Lillet Mapa 255M781 Situació 31TDG281761 L’edifici es troba separat uns 60 m del punt quilomètric 3,900 de la carretera esmentada MAB Història La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “ Campo de Vanalo ”, nom…
Sant Nazari de la Garriga (Oristà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obre una finestra en forma de creu i la porta d’entrada M Anglada Aquest edifici es troba situat dalt una serralada que parteix les aigües de la Gavarresa i de la riera de Segalés, al vessant de llevant i dominant la vall de la Gavarresa enfront de Santa Maria d’Oló Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 21,4 —y 39,3 31 tdg 214393 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres…
Sebastià Casanovas i Canut
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia catalana
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d’Otger Cataló…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina