Sant Nazari de la Garriga (Oristà)

Situació

Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obre una finestra en forma de creu i la porta d’entrada.

M. Anglada

Aquest edifici es troba situat dalt una serralada que parteix les aigües de la Gavarresa i de la riera de Segalés, al vessant de llevant i dominant la vall de la Gavarresa enfront de Santa Maria d’Oló. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full 36-13 (331): x 21,4 —y 39,3 (31 tdg 214393).

Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès. Entre els quilòmetres 11 i 12 surt, a mà esquerra, la carretera que porta a Oristà, que cal prendre; al km 7,300, enfront de la casa del Verdaguer, surt un camí a mà esquerra passa pel Carrer de la Roixeda, que seguint sempre la carena i passant per Ca Xanec arriba a la Creu dels Sants Màrtirs en 2 km. Aquí cal deixar el cotxe i seguir a peu el vessant de llevant per un corriol, que porta a la capella en uns 10 minuts. (JSV)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat Garriga. Fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà, i serví durant un temps de recés d’un grup de deodonades.

El castell d’Oristà apareix documentat a partir de l’any 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat de Manresa, al castell d’Oristà. El lloc de Garriga, nom que aviat perdé, i ha restat en un mas proper a l’església, apareix documentat el 1284 juntament amb l’església, quan el rector d’Oristà, Berenguer de Vilarnau feu un acord amb Ramona de Ciutat, deodonada de Sant Nazari de la Garriga de la parròquia d’Oristà, i amb tots els successors seus, deodonats en l’esmentada església de Sant Nazari, amb motiu d’unes compres que havia fet Ramona per la capella.

L’existència d’aquestes deodonades pot ser el motiu que la casa propera a la capella rebi el nom del convent.

L’any 1686 el bisbe Antoni Pasqual constatà que no tenia ni fonts baptismals, ni sagrari, ni fossar; era vinculada a la parròquia de Sant Andreu d’Oristà i només s’hi deia missa cada quinze dies. Aquest bisbe disposà petites reparacions i agençaments. El 1692, que tornà a visitar-la, manà emblanquinar-la interiorment. El 1746 s’hi deia missa tots els dies de festa. El culte es mantingué fins l’any 1936.

Es manté en un relatiu bon estat de conservació. Després d’haver superat uns anys d’abandó, ha estat restaurada i restablert el culte. (APF-ABC)

Església

Planta, a escala 1:200, de l'església, amb la peculiar estructura de nivell dels seus paviments.

J. Sarri

Aquesta és una església d’una sola nau amb absis semicircular. L’interior de l’església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons.

Les parets són de carreu Gros molt regular a la part baixa; al terç mitjà són de carreu Gros, però més irregular i la volta d’aresta és de carreu mitjà regularíssim. Tant les parets de la nau com les de l’absis són llises interiorment i exteriorment.

És molt curiós i ben fet l’acord de la nau amb volta apuntada amb la volta de quart d’esfera de l’absis, mitjançant un arc de punt d’ametlla com la nau i un arc de mig punt que emmarca l’absis. Totes les teulades són de teula corrent.

El perímetre interior de la nau és remarcat per una banqueta de pedra que sortint del pla del graó del presbiteri, s’aixeca a sis pams de l’arc per assolir l’alçada d’un banc per a seure i resseguint els murs laterals encaixa amb els tres graons d’entrada i forma un replà a mà esquerra de l’entrada, on hi ha un capitell de tipus cistercenc, que serveix de pica per a aigua beneita que fa 35 x 35 x 40 cm.

La porta situada a ponent és llisa, amb dovelles regulars. Seguint la paret de ponent i de migdia hi ha una banqueta de pedra que es va enfonsant dintre terra i a la part de l’absis torna a sortir un tros. La cantonada de la banqueta és formada per una pedra de molí d’oli. Al costat de la porta d’entrada arrambada al marge i sobre la banqueta hi ha una pica d’oli, feta de pedra buidada i amb el galze típic per a encaixar-hi una tapa de fusta amb tapaboques.

La façana principal és coronada per un campanar d’espadanya de dues arcades iguals i d’una altura com la paret lateral de la nau.

Vista de la capçalera exterior de l’església, amb l’absis semicircular a llevant, ben aparellat amb filades de carreus ben escairats i polits.

M. Anglada

Vista de l’interior de la nau de l’església, coberta amb volta apuntada. Cal notar el banc de pedra que ressegueix tot el perímetre interior del temple, el sòl del qual és a un nivell inferior al terra de fora.

M. Anglada

L’absis és coronat per una cornisa de pedra a quart de bocell i una sobrecornisa de teula i maó molt sencera, com l’església en conjunt.

Al fons de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, a la paret sud una altra i sobre la porta una en forma de creu llatina.

Davant l’església hi ha restes de la cel·la de l’ermità i del molí d’oli de la capella.

Per les característiques de la seva tipologia i tecnologia es pot considerar la seva construcció dins els modes característics del segle XII. (JSV)

Bibliografia

  • Ramon Ordeig i Mata: Sant Andreu d’Oristà, Vic 1979.
  • Antoni Pladevall: Sant Nazari d’Oristà, “Hoja Diocesana”, Vic 15 d’octubre de 1972. (DAG)