Resultats de la cerca

Centrecampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 12 d’abril de 2008 i, malgrat que jugà molt poc aquella temporada, guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa del Rei Després tornà al Barcelona B amb alguna aparició esporàdica al primer equip La temporada 2011-12 fitxà pel Club Bruges, de Bèlgica

El 58 aC els helvecis intentaren d’establir-se a la Gàllia occidental, però Cèsar els obligà a tornar a llur país d’origen, on fundà colònies que féu servir com a marques militars Després de la divisió administrativa d’August, l’Helvècia fou incorporada a la Bèlgica Vers el 260, la pressió dels pobles germànics obligà els helvecis a refugiar-se a les muntanyes

Es presentà oficialment al març del 1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d’actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ella han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten

Fou fundada l’any 1962 a Alemanya Està reconeguda oficialment com a organisme consultor per l’Organització Mundial de la Salut Agrupa vuit branques estatals Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Irlanda, Itàlia i Suïssa i set organitzacions afiliades És independent tant confessionalment com políticament A Espanya, Medicus Mundi té diverses associacions territorials que funcionen de manera autònoma i que formen la Federació Medicus Mundi Espanya

Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron

La publicació de De Leeuw van Vlannderen ‘El lleó de Flandes’, 1838, novella històrica a la manera de Walter Scott, obtingué un gran ressò i serví de base a la reivindicació romàntica del neerlandès Escriví gairebé un centenar de novelles històriques i rurals, entre les quals Jacob van Artevelde 1849 i De loteling ‘El conscrit’, 1850, una història de Bèlgica i reculls de contes i narracions populars

Monjo benedictí de Maredsous Bèlgica, expert en història monàstica, patrologia i litúrgia, fou cofundador de la Revue Bénédictine 1884 Entre les nombroses obres seves, tenen una importància especial les edicions crítiques dels sermons d’Agustí d’Hipona i de Cesari d’Arle Tingué una gran difusió la seva obra d’espiritualitat L’idéal monastique et la vie chrétienne des premiers jours 1917, traduïda al català 1924

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Actuà com a director de música militar a França, Holanda i Bèlgica S'establí a París, on es dedicà a l’ensenyament Les seves obres escèniques, Le futur de province 1825, Le mari de circonstance 1836, foren estrenades a Anvers i a Brusselles Compongué estudis i altres obres per a clarinet, i juntament amb Félix Clément escriví el tractat didàctic Méthode de musique vocale 1860

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants