Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Sant Just de Palmas (Camporsin)
Situació Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt ECSA - A Roura L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′39″ N - Long 2° 27′22″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous Posteriorment és documentada l’any 1409 Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes…
les Cases del Forn
Llogaret
Grup de bordes i antic llogaret de la parròquia de Canillo (Andorra), prop del poble de Prats.
cortals del Soquer
Borda
Grup de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), proper a Sant Miquel d’Engolasters.
Baish Aran
Reserva natural parcial que ocupa 389 ha dels municipis d’Es Bordes i Vilamòs (Vall d’Aran).
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol Capreolus capreolus , l’isard Rupicapra pyrenaica , el cérvol Cervus elaphus , la marta Martes martes , la marmota Marmota marmota , el picot negre Dryocopus martius , la becada Scolopax rusticola , el mussol pirinenc Aegolius funereus , el gall fer Tetrao urogallus i la perdiu blanca Lagopus mutus
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
Eduard Vidal i de Valenciano
Eduard Vidal i de Valenciano
© Fototeca.cat
Teatre
Autor teatral.
Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim…
,
la Bordeta

Vista general de la Bordeta (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilamòs (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, aigua avall de les Bordes.
gavarra
Transports
Embarcació robusta de bordes paral·leles i caps mínimament afuats destinada al transport de càrrega, especialment en els rius navegables.
Arró

Aspecte del campanar de l'església de Sant Martí d'Arró
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (930 m alt.) del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Lairissa L'església de Sant Martí és d'origen romànic El nom del poble apareix entre els anys 1278 i 1314 sota les formes de vila de Raor, Ror, Ro, Derror i Error El 24 de novembre de 1313 cinc cònsols i 17 caps de casa de la vila de Ror juraren fidelitat, a Castèl-Leon, a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina