Situació
El castell de Torena, situat al cim del tossal de Torena, a 1.699 m d’altitud, és al nord del poble de Llessui i al mig de la vall d’Assua.
Vista del tossal on hi ha les ruïnes del castell, situat al mig de la vall d’Àssua.
ECSA - J. Bolòs
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCH419026.
De l’est de Llessui surt una pista que porta a les bordes d’aquest poble. Havent fet 1 km, ens hem d’enfilar per la carena, cap a l’oest, fins a arribar al cim de la muntanya, on s’alçava la fortificació.
Castell
L’any 1994, els qui signem aquestes ratlles vam fer un estudi sobre el poblament i l’organització del territori al Pallars, a l’edat mitjana, on estudiàrem les característiques del castell de Torena, un dels més antics del Pallars (per a la història d’aquesta fortificació, vegeu el volum XV de la present obra, pàg. 45). Actualment, al cim del tossal de Torena, hi ha les restes de l’antiga fortificació. Una petita elevació, amb un diàmetre de 14,5 m, és envoltada per un vall d’uns 2 m d’ample que s’estén principalment cap a la banda de llevant. Més enllà d’aquest vall hi ha restes d’un possible mur. Al cim, a la part més alta, també resten nombroses pedres fruit de l’enderroc dels murs que hi devia haver. Aquest nucli central del castell era clos, a l’est, per un segon recinte més ampli, que té un diàmetre d’uns 35 m i que resta envoltat per un vall més gran, amb una amplada d’uns 8 m; a la banda de ponent, en canvi, hi ha el cingle que cau sobre la població de Llessui.
Aquesta fortificació no solament és molt interessant pel fet de sortir documentada abans de l’any 1000, sinó també pel fet de tenir un paper fonamental en l’organització de la vall d’Assua. Un conjunt de petits poblets o vilars, com Llessui, Saurí, Bernui, Sorre o Altron, etc., formaven aquesta vall, que tenia com a lloc central la fortificació encimbellada de Torena, indret de refugi i potser centre representatiu de la jurisdicció en aquest territori. Una relació semblant a la que hi havia, per exemple, abans de l’any 1000. entre el castell del Roc d’Enclar (o de Sant Vicenç) i la vall d’Andorra.