Resultats de la cerca

Home d’empenta, repoblà alguns llocs dels dominis de la catedral, com els castells de Montmell 974, d’Albà 978 i de Ribes i Bell-lloc 990 Consagrà l’església d’Olèrdola 991 Després de la ràtzia d’Almansor 985, hagué de fer cara a les reconstruccions de monestirs i esglésies, juntament amb el comte Borrell i els escapats de la mort i de la deportació Es dedicà també a redimir captius de Còrdova Anà a Roma per a obtenir un privilegi papal Durant el seu pontificat es conreà la ciència entre els canonges de la seu el més erudit de tots fou l’ardiaca Sunifred Llobet , que traduïa…

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important…

La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren…

El 986, tot just acabada l’expedició d’Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s’havien perdut les escriptures És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l’expedició contra Còrdova Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut Fou enterrat a Sant Cugat…

Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals…

El lloc d’Almenara es documenta per primera vegada l’any 976, en què el comte Borrell i la comtessa Letgarda van vendre al vescomte Guitard de Barcelona el castell de Queralt, el qual limitava al nord amb Espanya i el gual de Taracha Tàrrega i seguia cap a les torres d’ Alchaceran i cap a la Portella i després cap a l’Antiga i seguia fins als termes de la Roqueta Per la situació dels termes coneguts de la Portella, l’Antiga i la Roqueta, les torres d’ Alchaceran han de correspondre a Almenara, que és el nom que rep un tipus determinat de fortificació, les torres de guaita, en àrab

Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller, Amícia, no…

Format a Llotja Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la Diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma 1886-89, on conegué la seva futura muller Emília Coranty Residí un quant temps a París Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura Collaborà com a crític d’art en diverses publicacions El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona Ingressà als serveis tècnics dels Museus Municipals d’Art 1903 i fou conservador del Museu d’Art Contemporani i del Palau de Belles Arts preparà els…

La fàbrica fou la primera dels Països Catalans —i de l’Estat espanyol— que emprà maquinària de vapor Aquesta, malvista pels treballadors, perquè comportava una reducció de mà d’obra, fou el motiu de l’incendi de la fàbrica, el 5 d’agost de 1835, durant els avalots d’aquell estiu

Damunt la ciutat, al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell 848 m alt, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel des del 1132, de la canònica de Solsona, de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d’Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la primera guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell que enclou l’antic dit castell de Solsona l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari…