Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Esteve I de Polònia
Història
Rei de Polònia (1575-86) i príncep de Transsilvània (1571-75).
Fill d’István Báthory, governador de Transsilvània, fou elegit rei de Polònia per la noblesa, contrària als Habsburg, i es casà amb Anna, germana del rei Segimon II Derrotà Joan IV de Rússia a Vitebsk, Płock i Psków i obtingué la Livònia 1582 Intentà de disminuir el poder de l’alta noblesa, especialment de la família Zborowski Féu costat als jesuïtes i afavorí la Contrareforma
Georges de Scudéry
Literatura francesa
Escriptor francès.
És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
Montserrat Cervera i Millet

Montserrat Cervera i Millet
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma
sororitat
Sociologia
Lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc.
El terme, derivat del llatí sŏror , ōris ‘germana’, evoca les congregacions religioses femenines Com a qualitat abstracta, és emprat actualment per certs corrents de la sociologia feminista amb la intenció de subratllar la solidaritat, els interessos i els sentiments compartits entre les dones En el món anglosaxó, les sororitats sororities designen les societats de noies en institucions acadèmiques, que tenen l’equivalent masculí en les fraternitats fraternities
Maria Isabel Tatjer Montaña
Atletisme
Atleta.
Fou campiona de Catalunya de 800 m 1973, 1975, 1977 i de 400 m en pista coberta 1974 Tingué els rècords catalans de relleus 4 × 400 m 1973, amb una selecció de Barcelona, on hi havia també la seva germana bessona, Maria Assumpció, i de 800 m en pista coberta 1977 Guanyà un cop la Jean Bouin de Barcelona Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola
Margarita Frigola Prats
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de llarga distància.
Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982
Maria Teresa Grau
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà a jugar al Tennis Sant Gervasi, amb el qual guanyà els Campionats de Catalunya per equips 1949, 1950, amb la seva germana Montserrat El 1949 també guanyà el Campionat d’Espanya per equips Posteriorment, passà a l’Ariel, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1953, 1954 Individualment, fou campiona d’Espanya 1953 i de Catalunya 1946 També fou campiona catalana de dobles 1949
baronia de Boïl
Història
Jurisdicció senyorial concedida per Pere III, el 1364, a Pere de Boïl i de Boïl, baró de Pontiferrer, sobre el lloc de Boïl (Aragó).
La baronia fou segrestada per raó de dèbits a Joan de Boïl d’Arenós mort el 1609, i lliurada a la seva germana Francesca tot i això, el seu fill Antoni i el seu net, Pere, primer marquès de Boïl, s’intitularen barons de Boïl El quart marquès de Boïl, Josep Vicent de Boïl d’Arenós mort el 1757, recuperà la baronia, la qual restà incorporada al marquesat
Pere II de Carcassona
Història
Comte en part de Carcassona (1012-~60) i vescomte de Besiers i Agde (Pere I, d 1034-~68).
Fill del comte Ramon I i de la vescomtessa Garsenda de Besiers i d’Agde Succeí el seu avi, el comte Roger I, en una part del comtat de Carcassona i heretà de la seva mare els vescomtats esmentats Féu el pelegrinatge de Sant Jaume de Galícia el 1043 Es casà amb Rangarda de la Marca, germana d’Almodis, comtessa de Barcelona, de qui tingué el successor Roger III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina