Resultats de la cerca

Filla segona dels vuitens comtes del Montijo, era marquesa d’Ardales de Moya i comtessa de Teba, de Mora i de Baños, entre altres títols S’educà a la Gran Bretanya i a França, on freqüentà els ambients literaris El 1853 es casà amb Napoleó III , amb el qual tingué un únic fill, Napoleó Lluís Eugeni Joan Josep Bonaparte 1856 Extremament catòlica, feu costat al partit ultramuntà, oposat a la política italiana de l’emperador, junt amb el qual el 1858 sortí illesa de l’atemptat perpetrat per Felice Orsini Destacà com a mecenes i com a protectora de les arts i les lletres, bé que la seva…

Fill del pintor  Marià Fortuny i Marsal Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889 Es presentà el 1894 a Londres, com a pintor eminentment retratista i paisatgista Com a escenògraf, es destacaren les seves decoracions per a La vida breve , de Manuel de Falla Scala de Milà, 1934, però la principal aportació seva fou la cúpula Fortuny Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i de catifes A Venècia hi ha un museu monogràfic dedicat a ell

Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam

Participà en diverses campanyes militars durant els regnats de Carles V i de Felip II, traduí Ovidi i versificà en quintilles la traducció de Le chevalier délibéré , d’Olivier de la Marche, feta per Carles V La seva vídua reuní en un volum Varias poesías 1591, entre elles madrigals, cançons i sonets, que el situen entre els millors poetes petrarquistes castellans

Germà de Francisco Giner de los Ríos, sota la influència krausista collaborà a la Institució Libre de Enseñanza Exercí el magisteri en diversos instituts d’Espanya Milità dins el partit republicà i en el radical, i en més d’una ocasió fou elegit diputat a corts i conseller municipal La seva actuació dins la comissió de cultura de l’ajuntament de Barcelona es caracteritzà per l’especial impuls que donà a la infraestructura escolar construcció d’escoles, millorament de les condicions, renovació del material d’ensenyament, etc i a les colònies, biblioteques i caixes d’estalvis escolars i per les…

Catedràtic d’ensenyament mitjà a diversos instituts d’Andalusia i Madrid des del 1940, s’especialitzà en temes d’història social de l’edat moderna Entre els seus treballs cal esmentar La sociedad española en el siglo XVIII 1956, Política y hacienda de Felipe IV 1960, els dos volums de La sociedad española en el siglo XVII 1964-70, Crisis y decadencia en la España de los Austrias 1969, Los judeoconversos en España y América 1971, Hechos y figuras del siglo XVIII español 1973, Sociedad y estado en el siglo XVIII español 1976 i, en collaboració, Historia de los moriscos 1978 A més, redactà el…

Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57

Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput…

És situat al S de la ciutat de Granada La seva economia es basa en l’agricultura principalment cereals i llegums

Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del Mexuar, per a l’…