Resultats de la cerca

És professor d’història de l’Àsia Oriental a la Universitat Pompeu Fabra Ha publicatdiversos llibres sobre el tema, entre els quals cal assenyalar La empresa de China De la armada invencible al galeón de Manila 2002 Ha traduït al català autors xinesos com Gao Xingjian i Pu Songling Com a poeta es donà a conèixer amb De bandera liberiana 1994, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost i Mirall negre 2002, premi Joan Alcover-Ciutat de Palma Com a crític collabora en diversos mitjans de comunicació —“El País”, L’Avenç — sobre literatura contemporània i ha publicat Llegir “l’instint” de…

Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç …

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i…

La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals…

Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara conserven l’…

Era fill d’Hug de Cervelló i d’Elliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida Umbert s’havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana Abans d’ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu 1063 Continuà la construcció de la catedral romànica i l’embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d’or L’any 1076 consagrà l’església de Sant Feliu d’Arraona Sabadell Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d’…

Situació Fortificació rectangular o casa forta que corona el conjunt d’estructures d’aquest castell que defensava un dels congostos del Gaià ECSA - EECG El castell de Pontils, anomenat popularment “el Castellot”, és situat sobre el turó que hi ha al nord d’aquest poble Controla un dels congostos del Gaià Hi ha una comunicació visual amb els castells de Santa Perpètua de Gaià i de Queralt Mapa 34-16418 Situació 31TCF653934 Des del sender de gran recorregut GR-7 que porta al poble de Pontils per dalt, surt una pista encimentada que mena al cementiri Del costat del cementiri veiem un corriol que…

Vida i obra Tan sols se’n conserva, al↑ Cançoner Vega-Aguiló , una octava decasillàbica amb bioc tetrasíllab, escrita com a resposta a una cobla enviada per Jaume Bonet a ell mateix i a un desconegut A de Muntanyans, que hi correspongué amb una altra cobla del mateix estrofisme Se’l coneix també per la seva frustrada intervenció com a jutge literari, en ser nomenat veguer de Tàrrega el 1416, en un debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Massanet Tençó moguda per en Gabriel Ferruç an Garau de Massanet Això permet datar el poema, i suposar l’existència d’un possible cercle…

Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” 1894-1933, on publicà molts dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a la recerca de fonts i als estudis bibliogràfics Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal , 1896 Bibliographie hispano-française , 1912-14 Bibliographie de Jacinto Verdaguer , 1912 i Manuel de l’hispanisant , 1920-25, en collaboració amb L Barrau-Dihigo i a l’edició de textos de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda, 1911, i d’ Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor, 1915 Participà al Primer Congrés…

S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al servei del rei com…