Resultats de la cerca

Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília

Intervingué en les lluites civils romanes, de primer a favor de Juli Cèsar després, quan la guerra del segon triumvirat fou favorable a Antoni, envià forces a través de l’estret de Gibraltar contra els partidaris d’Octavi, que dominaven el sud d’Hispània Després del triomf d’Octavi a Occident, fugí a la Mediterrània oriental i fou assassinat a Messènia l’any 31 aC Els seus estats passaren a Boccus II

Port a l’estret del seu nom Juli Cèsar la convertí en la principal base de penetració romana a Britània 55-54 aC Guillem I la fortificà, i el 1217 la flota dels Cinc Ports derrotà els francesos des de Dover El 1670 hi foren signats dos tractats entre Carles II i Lluís XIV de França Durant la Primera Guerra Mundial fou una de les principals bases navals britàniques, i sofrí forts bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial

Formà part del Club Antorxa de Lleida i del Sícoris Club Començà a destacar el 1974 tant en proves de velocitat com en proves de fons Entrenada per Juli Suau Farré, guanyà nombrosos Campionats d’Espanya de K-1 en aigües braves i en aigües tranquilles, especialment durant la dècada de 1970 També fou cam-piona d’Espanya de caiac en llarga distància Aconseguí el primer lloc en diversos descensos de l’afluent Éssera en K-1

A Granada féu els relleus de la portada de la sala capitular de la catedral, el grup de Santa Anna, la Mare de Déu i l’Infant, també a la catedral, i part del Retablo de Ojijares Metropolitan Museum, Nova York A Sevilla intervingué en els relleus de l’avantsala capitular de la catedral, i és autor també del Juli Cèsar i l' Hèracles de l’Alameda, i del disseny de la Fuente de Mercurio de l’Alcázar

Estudià a l’Escolania de Montserrat i, de retorn a la seva vila natal, fou organista i mestre de la capella a l’església parroquial Amic personal de Juli Garreta, en fou també deixeble A partir del 1925 dirigí l’Orfeó Nova Gesòria i en 1927-28 fou tenora de la Cobla Guixolense Morí en plena Guerra Civil Espanyola a l’hospital de Girona Compongué diverses obres, entre les quals cal destacar les sardanes i algunes peces religioses

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Fou fundada el 1953 com a secció de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent Entre els socis fundadors cal destacar l’enginyer Juli Marial, que en fou primer president L’any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d’Astronàutica El 1957 l’Agrupació Astronàutica Espanyola organitzà a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica, que coincidí amb la collocació en òrbita de l Sputnik I Publica el butlletí Astronáutica