Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…

Després de més de quatre anys d’un govern encapçalat pel reformista Charles Michel, el 18 de desembre aquest va presentar la dimissió al cap de l’Estat Uns dies abans, el 9, els ministres pertanyents a la Nova Aliança Flamenca NVA havien dimitit en oposició a l’aprovació del Pacte Mundial sobre les Migracions Michel va intentar formar un nou govern, amb únicament el Moviment Reformador MR, els democratacristians flamencs CD&V i els liberals flamencs l’Open VLD, però la seva manifesta minoria parlamentària 52 diputats de 150, el va fer inviable El 14 d’octubre es…

De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i  Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’…

Fundat l’any 1966, els seus membres inicials foren Charles Frey violí, Davia Binder viola, 1966-71 i Bernard Escavi violoncel, 1966-68 Posteriorment n’han format part Jean Verdier viola, 1971-82, Michel Michalakakos viola, 1982-93, Téodor Coman viola, des del 1993 i Jean Grout violoncel, que el 1968 substituí Bernard Escavi Aquesta formació amplia o redueix la seva plantilla segons les necessitats interpretatives Entre els membres que hi collaboren habitualment sobresurten intèrprets com el flautista Patrick Gallois i la pianista Dominique Merlet Aquest grup destaca pel seu…

Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i…

El president del Brasil, Michel Temer, aprova per decret permetre l’explotació minera a la Reserva Nacional del Coure i Associats Renca La reserva està situada als estats de Pará i Amapá i té una superfície d’uns 46000 km2, equivalent a la de Dinamarca, i és rica en jaciments d’or i altres minerals Tot i que el Govern es compromet a mantenir nou zones protegides al seu interior, l’oposició i els conservacionistes brasilers i internacionals afirmen que es tracta de la destrucció més greu de l’Amazònia en cinquanta anys Tanmateix, el 30 d’agost, un jutge federal suspèn l’ordre del…

En la pintura del s XIX sobresurten Jean Zens 1832-1920, Pierre Blanc 1872-1945 i Jean Jacoby 1891-1936, mentre que l’escultura monumental fou conreada per PFederspiel Al començament del s XX cal esmentar els arquitectes Pierre i Paul Funk i l’enginyer ARodenge, autor del Pont Adolphe 1899-1903 Escultors del s XX són Claus Cito i Auguste Tremont, i entre els pintors hi ha Max Ersfeld, Edmond Goergen, Joseph Probst i Mathis Wildanger En l’arquitectura recent hi ha Robert Lentz i la parella Michel Mousel i Gaston Witry, autors del gran Centre Européen 1962-66 Tanmateix, els…

Procedent d’una família amb tradició teatral, estudià interpretació al Max Reinhardt Seminar de Viena i al Lee Strasberg Theatre Institute de Nova York Debutà el 1977 amb la tv movie Der Einstandt i, tot i que participà en nombroses pellícules i telefilms al seu país, la fama internacional no li vindria fins el 2009, any que interpretaria Inglourious Basterds a les ordres de Quentin Tarantino, per la qual rebé, entre d’altres, el premi al millor actor al Festival de Canes i l’Oscar al millor actor de repartiment Després ha participat en pellícules com The Green Hornet 2011, de Michel…

Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…

Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna 1983, i posteriorment publicà els poemaris Arbres de l’exili 1988, la plaquette Traç 45 1990,  La meitat fosca 1994, Com si tornés d’enlloc 1999,  Serenitat de cercles 2004,  El pes de la llum 2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006 i Teranyines 2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica També ha traduït del francès, i destaquen els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials , de Charles Baudelaire, a més de traduccions d’obres de…