Resultats de la cerca
Es mostren 6323 resultats
calaverita
Mineralogia i petrografia
Tel·lurur d’or i d’argent, [(Au,Ag)Te2] Mineral monoclínic, de color groc clar o blanc d’argent i de lluïssor metàl·lica.
Es troba a Califòrnia districte de Calaveras i a Austràlia Kalgoorlie És mena d’or
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi,…
dobla
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana d’or de pes i llei (23 3/4 quirats) similars a l’almohade, iniciada, probablement, per Ferran III (1230-52).
En temps de Joan II 1406-54 la seva llei fou rebaixada a 18 quirats en un intent de fer una moneda menys costosa Sota els regnats d’Enric IV i dels Reis Catòlics la moneda d’or tornà al pes i la llei inicials de la dobla, però hom li donà els noms d' enrique, castellano o medio excelente
sol
Heràldica
Figura d’or o d’argent representada per una cara humana voltada de dotze o setze raigs, un de recte i un d’ondat alternativament.
Hom parla d' ombra de sol quan el sol no és d’or o d’argent
guinea
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa introduïda per Carles II d’Anglaterra el 1663, d’un valor de 20 xílings i un pes de 8,53 grams d’or de 22 quirats.
Duia, a l’anvers, el bust del rei i, al revers, quatre escuts coronats, alternant amb quatre ceptres Foren encunyades peces de cinc i de deu guinees i de mitja guinea El seu nom venia del lloc d’on procedia l’or emprat per a aquestes emissions El seu valor oscillà entre 30 i 21 xílings, fins que, per la reforma monetària ordenada per Jordi III d’Anglaterra el 1816, la guinea fou substituïda pel sobirà o lliura esterlina d’or Des d’aleshores restà com a unitat de compte, de 21 xílings de valor, utilitzada especialment pels homes de lleis i per alguns metges
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada per diversos estats europeus als segles VIII-XI, generalment imitant els patrons metrològics i tipològics del dinar àrab.
N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent
cianuració
Química
Procediment d’obtenció de l’or i l’argent que consisteix a tractar el mineral amb una solució de cianur alcalí en presència d’aire.
L’or o l’argent es dissolen per formació dels cianocomplexos, molt estables El metall és precipitat de la solució per cementació amb zinc
sobirà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or anglesa (sovereign) emesa el 1489 per Enric VII, d’un pes de 15,55 grams i d’un valor de vint xílings.
Amb variacions de pes i de valor, fou batuda fins el 1663, que fou substituïda per la guinea A partir del 1816 fins el 1971 indicà novament la unitat monetària del nou sistema del patró or, coneguda usualment per lliura esterlina
aurificació
Treball en or.