Resultats de la cerca

Fundador de la dinastia neobabilònica o caldea Cap dels arameus del sud de Mesopotàmia, s’independitzà primer d’Assíria 626 aC Després, aliat amb Ciaxares, rei dels medes, inicià 616 una decidida política antiassíria contra Sin-Šar-Iškun 628-612, la qual culminà amb la presa de Nínive 612 i les victòries sobre Aššur-uballiṭ II 612-609 aC, darrer rei d’Assíria Poc temps després plantà cara als egipcis 607 i 606, que havien sostingut els assiris per recuperar llur control sobre Síria-Palestina El 605 el seu fill Nabucodonosor II derrotà completament el faraó Neako II a Karkemiš

En les seves obres es barregen un alt grau de lirisme i la lluita comunista Nedjma 1956, Le cadavre encerclé 1955, Le cercle des représailles 1959, Le polygone étoilé 1966, Les ancêtres redoublent de férocité 1967, Poudre d’intelligence 1967 i L’homme aux sandales de caoutchouc 1970, homenatge a Ho Chi Minh En tornar a Algèria, al principi dels anys setanta, escriví en àrab Mohammed agafa la teva maleta 1971, La veu de les dones 1972, La guerra de dos mil anys 1974, Palestina traïda 1975 i El rei de l’oest 1977, molt més popularistes

En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari

En un comunicat conjunt, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el príncep hereu d’Abu Dhabi, Mohammed al-Nahyan, i el president nord-americà, Donald Trump, fan públic l’establiment de relacions amb la Unió dels Emirats Àrabs UAE Un dels resultats de l’acord és que Israel suspèn però no retira els plans d’annexió de parts de Cisjordània La UAE es converteix d’aquesta manera en el primer dels estats del Golf a normalitzar relacions amb Israel, i el quart dels estats àrabs després d’Egipte 1979, Jordània 1994 i Mauritània 1999-2009 L’Autoritat Nacional Palestina qualifica…

El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en…

Anteriorment a Moisès, els grups israelites adoraven Déu sota el nom d' El o Elohim Segons la tradició de l' Èxode , Déu revelà el seu nom de Jahvè en una aparició al Sinaí És possible que aquest nom diví fos conegut anteriorment a les regions del sud de Palestina, però fins ara ningú no ha pogut aclarir d’on prové Tampoc no és clar si el sentit que l’aparició de l' Èxode dóna a aquest nom és que Jahvè és l’"existent” o que “es reserva el secret dels favors i del perdó” que ell concedirà al seu poble en el curs de la història

Profundament marcat per la Primera Guerra Mundial i sionista convençut, anà a Palestina 1933, d’on tornà el 1948 La seva obra narrativa tracta dels esdeveniments entre les dues guerres mundials Cal esmentar-ne un cicle de set novelles, de les quals es destaquen Der Streit um den Sergeanten Grischa ‘La disputa entorn del sergent Grischa’, 1927, Junge Frau von 1914 ‘Una jove del 1914’, 1931 i Erziehung von Verdun ‘Educació de Verdun’, 1935 Conreà també l’assaig, el teatre i la narració Fou president 1950-53 de la Deutsche Akademie der Künste Acadèmia Alemanya de les Arts a l’antiga…

Fill de Gregori I, bisbe de Nazianz, i de santa Nona, es formà a Cesarea de Palestina i a Cesarea de Capadòcia, a Alexandria i a Atenes, on conegué Basili el Gran El pare l’ordenà de sacerdot, però ell fugí a la solitud Administrà un quant temps el bisbat del pare, difunt, i fou nomenat cap de la minoria ortodoxa de Constantinoble El concili I de Constantinoble l’entronitzà com a patriarca, però aviat es tornà a retirar Bon poeta i orador dotat, deixà 45 discursos Amb Basili el Gran i Gregori de Nissa forma el grup dels tres grans capadocis La seva festa se celebra el 2 de gener

Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà

De família rabínica, fou educat en el hassidisme Emigrat a Palestina 1921, hi fundà els periòdics Ha-Areṣ ‘La Terra’, Kětubim ‘Escrits’ i Amudaim ‘Les dues columnes’ i edità el diari Al ha-mišmar i la collecció popular Sifriyat po'alim Premi Černikhovskih de poesia, introduí el Modernisme en la poesia hebrea Entre els nombrosos títols destaquen Lě-abbà immà ‘Al pare i a la mare’, 1926, Ba-galgal ‘Amb roda’, 1927, Bě-elleh ha-yamim ‘En aquests dies’, 1929, Abne bohu ‘Pedres del caos’, 1934, ' Al millet ‘En plenitud’, 1947, etc Ha traduït més de setanta obres a l’hebreu, sobretot…