Resultats de la cerca
Es mostren 3107 resultats
policlàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris que inclou gairebé exclusivament espècies marines i bentòniques que tenen una longitud des d’1 mm fins a 15 cm i que presenten el cos eixamplat amb coloracions molt variades.
Es mouen mitjançant ondulacions del cos Tenen l’aparell digestiu subdividit en moltes branques i poden presentar ventoses a les parets del cos A l’aparell genital, els oviductes són independents dels vitelloductes
Exploració vaginal
Patologia humana
L’ exploració vaginal , consistent en la inspecció i la palpació de la vagina, és el mètode d’exploració més senzill i un dels que aporten més informació en la diagnosi de les malalties de l’aparell genital femení Aquest mètode permet d’observar directament les alteracions que es localitzen a la vagina i la part més externa del coll uterí, que es troba al conducte vaginal, i també determinar altres trastorns dels òrgans genitals interns Una part de l’exploració vaginal és el tacte vaginal , consistent en la introducció dels dits de l’explorador en la vagina de la dona examinada per tal de…
gorges de la Fou
gorges de la Fou
© Fototeca.cat
Congost
Profund i espectacular congost obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra, al límit dels municipis de Montferrer i d’Arles (Vallespir).
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m Han estat condicionades per ésser visitades
Construccions properes al castell de Milany (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació A primer terme veiem quatre cambres del mas més proper a la roca del castell de Milany Seguint la carena avall, endevinem les restes de les parets del conjunt de cases que hi ha també en aquesta banda meridional del castell Al fons, després d’una zona de feixes, hom pot veure l’actual casa de Milany J Bolòs Aquestes construccions es troben a la banda meridional de la penya damunt la qual s’aixecava el castell de Milany No n’indiquen el camí, per tal com serveix la referència que hem donat en parlar del castell Restes arqueològiques Es tracta d’una sèrie de restes de…
pàdel
Esport
Esport de pilota semblant al tennis, que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què s’enfronten dues parelles d’adversaris, consistent a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar.
La pista fa 10 m d’amplada per 20 m de llargada i és circumdada per parets als fons i en als extrems dels laterals i una reixa metàllica al llarg de tot el perímetre
croococcals
Botànica
Ordre d’esquizofícies unicel·lulars, arrodonides, agrupades en petits grups o en colònies mitjançant l’abundant mucílag produït per gelificació de les membranes.
Les cèllules es divideixen per bipartició, i les colònies, per fragmentació Hi ha colònies irregulars i planctòniques Microcystis o regulars Merismopedia i moltes espècies que revesteixen superfícies submergides o roques i parets humides Glococapsa, Chroococcus
erlenmeyer

Erlenmeyer
© Fototeca.cat
Química
Matràs de forma cònica i fons pla, ideat per R. Emil Erlenmeyer.
A causa de la seva forma és molt estable i facilita que hom en pugui rascar les parets per desenganxar-ne els precipitats Una modificació és l' erlenmeyer amb broc lateral, anomenat també matràs de Kitasato
haustori
Botànica
Òrgan propi d’una planta paràsita que és capaç d’absorbir substàncies nutrícies de l’hostatger.
En les fanerògames pot ésser una arrel modificada, anomenada arrel xucladora arrel, o bé pot tenir origen caulinar En els fongs és un filament micelià especialitzat que perfora les parets cellulars dels teixits de la planta hostatgera
cotxa cua-roja

Cotxa cua-roja
Stephen Moores (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres
Torre d’Oleta
Art romànic
Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle d’espitlleres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina