Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
Marionis
Literatura
Pseudònim del poeta lituà Jonas Mačiulis.
Ordenat de sacerdot catòlic, fou professor de teologia moral a la Universitat de Sant Petersburg 1888-92 i des del 1922 a la Universitat de Lituània És el màxim exponent de la renaixença lituana La seva poesia, essencialment patriòtica, canta el paisatge del seu país i reflecteix la lluita per la independència del poble lituà La seva obra inclou, entre d’altres, els reculls Pavasario balsai ‘Veus primaverals’, 1895, Jaunoji Lietura ‘Jove Lituània’, 1907 i Mūsu vargai ‘La nostra desventura’, 1921 Escriví també una trilogia dramàtica de caràcter èpic
Federigo Fiorillo
Música
Violinista, violista, mandolinista i compositor italià.
Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…
Meininger
Teatre
Companyia teatral alemanya.
Fou creada el 1866 a la cort de Meiningen Saxònia pel duc Georg II 1826-1914, a qui s’atribueix la invenció de la direcció escènica moderna La primera actuació pública fou el 1874 i la companyia influí en l’època i sobretot en el teatre posterior, particularment en Stanislavski, que veié els Meininger dirigits per Chronegk a Sant Petersburg Els seus muntatges es caracteritzaren pel rigor escenogràfic, per la disciplina interpretativa i pel recurs a grans collectius d’actors per a posar en escena espectacles de teatre de masses El 1890 la companyia fou dissolta
Neeme Järvi
Música
Director d’orquestra estonià.
Inicià els estudis musicals a la capital d’Estònia i completà la seva formació a Sant Petersburg amb Evgeni Mravinski A divuit anys inicià la seva carrera professional i el 1963 fou nomenat director de l’Òpera de Tallinn La seva presentació internacional tingué lloc el 1978 al Metropolitan Opera House de Nova York El 1980 emigrà als EUA, on inicià la seva collaboració amb les orquestres nord-americanes Des del 1990 és titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit Ha enregistrat més de dos-cents discs amb un impressionant repertori, en el qual destaquen els…
Feodor Čaljapin
Música
Baix rus.
Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica
Vsevolod Pudovkin
Cinematografia
Director cinematogràfic rus.
Juntament amb Vertov, Eisenstein i Dovženko, impulsà el desenvolupament del cinema Per la concepció del muntatge i de la composició escènica és un dels definidors d’un veritable llenguatge cinematogràfic La seva recerca es reflecteix en la trilogia Mat’ ‘La mare’, 1926, Konec Sankt Petersburga ‘La fi de Sant Petersburg’, 1927 i Potomok Gingis Khana ‘L’hereu de Genguis Kan’, 1928, on es plantejava la presa de consciència necessària al comunisme Altres films seus són Dezertir ‘El desertor’, 1933 i Vozvraščenije Vasilija Bortnikova ‘El retorn de Vasili Bortnikov’, 1953 També escriví…
Carl Friedrich Weitzmann
Música
Teòric i compositor alemany.
Estudià violí amb L Spohr i M Hauptmann a Kassel Després d’un període en què treballà a Riga, Sant Petersburg, París i Londres, s’establí a Berlín com a professor de composició Formà part dels cercles vinculats a la Nova Escola Alemanya i fou amic de F Liszt i Hans von Bülow A més del seu treball com a compositor -peces per a piano, lieder , òperes, etc-, desenvolupà una important activitat com a autor de llibres i escrits sobre temes de teoria i història de la música En destaquen Harmoniesystem 1860 i Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten 'La nova doctrina harmònica…
Franz Beidler
Música
Director d’orquestra alemany, casat amb Isolde, filla de Cosima Liszt i, suposadament, de R. Wagner, tot i que aquest no la reconegué com a tal.
Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels…
Vasilij Pavlovic Kalafati
Música
Pedagog i compositor rus.
Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor…
Vicenta Pubill Font
Futbol
Futbolista.
Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya, debutant a la Lliga Pernod l’any 1972 Jugà com a migcampista en el Futbol Club Barcelona i el Piacenza italià 1979-83 De retorn a Catalunya, s’incorporà a la Penya Barcelonista Barcilona 1983-89, amb la qual disputà la final de Copa 1985 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 Marxà a Rússia per motius d’estudis, i jugà al FC Aurora de Sant Petersburg 1989 abans de retirar-se Disputà el primer partit internacional de la selecció espanyola, l’any 1972, amb la qual jugà 4 partits També formà part de la selecció catalana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina