Resultats de la cerca

Fonamental © Fototecacat/ Jesús Alises Segons les teories que basen l’estructura de l’acord en la superposició de 3es, la fonamental és la nota greu resultant de la reorganització d’un acord donat per exemple do-fa-re-la en una sèrie de 3es superposades re-fa-la-do Altres teories defineixen la fonamental com la generadora de les altres notes de l’acord fent una analogia amb la sèrie dels harmònics en la qual el primer harmònic, també anomenat so fonamental, és el generador de la resta de sons de la sèrie Aquesta analogia és molt útil per a explicar moltes qüestions…

Deixeble a Viena de WSchenner piano, RFuchs teoria i FKrenn composició, hi residí del 1875 al 1884 Durant aquest període compongué una gran quantitat de lieder , el Quartet de cordes en re menor 1878-84, el poema simfònic Penthesilea 1883-85, etc Del 1884 al 1887 fou crític musical del Wiener Sakonblatt A Brixlegg escriví el Spanisches Liederbuch i la primera part de l' Italienisches Liederbuch Després d’haver compost l’òpera Corregidor 1895, quan treballava en el primer acte de l’òpera Manuel Venegas , començà a sentir els primers símptomes d’una paràlisi progressiva que l’…

És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom…

Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació…

Des de petit mostrà una gran aptitud per al violí i el seu pare fou el seu primer mestre de música Personatge polifacètic, també cantava, pintava i escrivia poesia amb gran talent, i estudià filosofia i matemàtiques La seva casa veneciana es convertí en l’escenari de concerts setmanals, on s’interpretaven composicions seves F Gasparini, A Lotti i, més tard, G Tartini foren membres habituals d’aquestes reunions Fou membre de l’Acadèmia Arcàdica de Venècia, on rebé el sobrenom d’Eterio Stinfalico Alessandro no fou, però, un compositor tan prolífic com el seu germà petit, Benedetto La seva obra…

Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de…

Estudià música a Varsòvia i el 1959 debutà a Bytom en el paper d’Edgardo Lucia di Lammermoor Romangué en el teatre d’aquesta ciutat fins el 1963 i l’any següent fou contractat a l’Òpera de Varsòvia Posteriorment actuà a Hamburg i Berlín El 1968 debutà al Festival de Glyndebourne i més tard ho feu als teatres d’òpera de Chicago i San Francisco El 1973 protagonitzà Idomeneo, re di Creta WA Mozart al Festival de Salzburg i el 1974 es presentà a l’Òpera de París amb Les vêpres siciliennes G Verdi El 1975 cantà les funcions de celebració del centenari d’ El ratpenat J Strauss a l’…

Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al començament del…