Resultats de la cerca
Es mostren 1832 resultats
Josep Busquets i Òdena
Escultura
Escultor.
Estudià a l’escola de pintura i escultura de Tarragona sota la direcció de Joan Rebull i exposà per primera vegada l’any 1943 No obstant això, la major part de la seva obra, la realitzà per encàrrec Entre la producció religiosa sobresurt la imatgeria per a diverses esglésies vallenques És igualment l’autor de monuments, com ara el dedicat als castellers, a Valls 1969 El seu estil personal, influït per l’obra de Manolo Hugué, arrenca del Noucentisme tardà, bé que tendí vers una suau estilització Fou un dels principals impulsors del Museu de la Ciutat de Valls i en els últims anys…
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Joaquim Manuel Raspall i Mayol Una de les cases modernistes de la Mançana Raspall de la Garriga
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a Cardedeu— i…
Castell palau de Bellcaire d’Empordà
Art romànic
El castell palau de Bellcaire fou construït cap a l’any 1300 El 1303, fou redactat un document on s’assenyalen “ los torts quel comte d’Empúries fa al senyor rey Primerament que a ffeth la força de Bellcayre en loc no degut, ço és a saber entrel castell de Torroella, que és del senyor rey, e el castell d’Alborns, qui és feu del senyor rey, e segueixen gran dan al castell de Torroella ” En aquesta data, sembla que la construcció de l’edifici, fet per ordre del comte Ponç V, ja era pràcticament enllestida Ens trobem, doncs, davant un edifici la data de construcció del qual és ben documentada i…
Sant Muç de Rubí
Art romànic
Capella o antic santuari situat en una petita vall, a uns 3 km vers el nord de la població L’edifici actual fou reconstruït a partir de l’any 1766 i és un edifici d’una nau rectangular amb el seu presbiteri, que té davant de la seva porta un atri espaiós, molt més tardà que la resta de l’edifici Al costat hi té la casa dels ermitans o guardians L’església és documentada des del 1307, quan hi ha una deixa per a la seva llàntia, cosa que suposa una existència més antiga Novament és documentada el 1322 i molt sovint als segles posteriors Els seus aplecs eren molt concorreguts,…
Sant Jaume d’Espitlles (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Aquesta capella era l’església del castell o casa forta d’Espitlles, esmentada al segle X També estava sota l’advocació de Santa Maria El primer document que coneixem que hi fa referència és relativament tardà Correspon a l’any 1337, en què Gaufred de Voltzania, cavaller, que en tenia cura, deixà els seus béns a aquesta església L’any 1397 la regia Ramon Berenguer d’Espitlles, que la cedí el 1414 a Bartomeu Sellarès La capella és esmentada amb el nom de Sant Jaume d’Espitlles el 1421 El 1727 era en ruïnes, i en una visita pastoral del 1748 es recordà que encara hi havia un…
Sant Pere de Matamala
Aquesta església presideix el poble de Matamala, a la riba esquerra de l’Aude Si bé el lloc de Matamala és documentat des de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, que donà a l’abadia de Cuixà Matamala, cum villis et villarunculis suis , el primer esment de l’església parroquial de Matamala és, en canvi, molt més tardà de l’any 1413 Aquest any Joan de Berques, estudiant de dret, designà procuradors per prendre possessió, en el seu nom, de la rectoria de l’església parroquial de Sant Pere de Matamala, aleshores pertanyent a la diòcesi d’Alet Per la…
Castell de Castelló (Fraga)
Art romànic
L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a Monfredel et…
Estanislao Mejía
Música
Compositor i pedagog mexicà.
S’inicià en la música de molt jove i a tretze anys entrà a formar part de la banda de San Ildefonso en qualitat de cornetí El 1899 es traslladà a Ciutat de Mèxic, on ingressà al Conservatori Nacional de Música per a estudiar cornetí, orgue i composició Fou professor d’harmonia i composició en aquest centre 1917-29 i director de l’Escola Nacional de Música 1929-33, del Conservatori Nacional de Música 1934-38 i de la revista "Orientación Musical" Immers de ple en una estètica postromàntica amb influències provinents de la música francesa del final del segle XIX, una de les seves obres més…
Alessandro Poglietti
Música
Compositor i organista austríac d’origen italià.
Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen…
František Ignác Antonín Tuma
Música
Compositor bohemi.
Rebé les seves primeres classes de música del seu pare i després estudià al seminari dels jesuïtes de Praga Fou alumne de BM Cernohorský L’any 1722 es traslladà a Viena per estudiar amb JJ Fux El 1731 era compositor i mestre de capella del comte V Kinsky i del 1741 al 1750 serví com a mestre de capella de l’emperadriu Maria Teresa Fou un destacat intèrpret de viola de gamba i de tiorba La producció musical de Tuma pertany estilísticament al Barroc tardà Moltes de les seves obres religioses -misses, motets, salms, himnes- són escrites segons el model palestrinià, tot revelant la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina