Resultats de la cerca

Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…

No se sap segur si nasqué a Alsàcia o als Països Baixos El 1654 viatjà a Hamburg per estudiar amb H Scheidemann, organista de Santa Caterina i deixeble de JP Sweelinck Després d’exercir el càrrec d’organista a Deventer Països Baixos durant un any, el 1658 tornà a Hamburg per treballar-hi com a assistent de Scheidemann, al qual succeí en el càrrec d’organista a Santa Caterina el 1663 Com a organista, Reincken pertanyia a la segona generació hereva de la tradició de Sweelinck Com a compositor, escriví obres per a tecla, entre les quals es troben una fuga, una tocata, variacions,…

Descendent d’una família d’artistes, el 1819 estudià composició i orquestració amb A Rejcha al Conservatori de Música de París De les seves primeres obres, totes per a piano, cal destacar l' Air russe varié opus 17 1836, que R Schumann elogià a la "Neue Zeitschrift für Musik" El gènere que cultivà amb més èxit fou la música de cambra D’aquest repertori destaquen els quintets i trios per a piano i un sextet per a piano i instruments de vent, de l’any 1852, que fou la primera obra escrita amb aquesta combinació instrumental El Nonet per a vent i corda opus 38 1849 fou la peça que li donà més…

Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment imitativa,…

Vida Pianista precoç, estudià aquest instrument al Conservatori de París -que li concedí la primera medalla- i contrapunt i composició amb Vincent d’Indy En acabar els estudis inicià una gira de concerts per Suïssa i França Entre el 1901 i el 1921 fou professora de piano a la Schola Cantorum de París També feu classes als conservatoris d’Estrasburg i Praga, tasca que continuà compaginant amb la de concertista arreu d’Europa A París feu una sublim interpretació, en disset concerts, de l’obra per a tecla de Bach Del 1922 al 1937 residí a Barcelona, on promogué l’Acadèmia de Música…

Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les…

L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…

Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1045 m, als gresos i a les margues dels espadats occidentals de la Plana…

Els teclats emprats usualment en els ordinadors compatibles són bastant unificats en la pràctica, tot i que hi ha petites diferències entre els diferents models existents Bàsicament, un teclat consta de tres parts clarament diferenciades La part central és la més extensa i és anàloga al teclat d’una màquina d’escriure corrent, amb la disposició de les tecles de lletres i xifres ja coneguda i, per tant, amb les mateixes variants segons els països el teclat més usual és l’anomenat QWERTY nom format per les 6 primeres lletres de la primera fila, emprat en la majoria de països, però també n'hi ha…

Cec des que tenia dos anys, estudià música amb Maurice Greene Les seves interpretacions a l’orgue a l’Honourable Society of the Inner Temple i a Saint Andrew’s atreien músics de tot Londres, fins i tot GF Händel Durant els anys cinquanta dirigí oratoris d’aquest compositor, i després de la seva mort, assumí la direcció dels concerts quaresmals al Covent Garden Els oratoris de Stanley continuaren el model de Händel, tal com és palès en Zimri 1760 i The Fall of Egypt 1774 El 1779 succeí a W Boyce com a mestre de la Reial Banda de Músics i mentre ocupà aquest càrrec escriví quinze odes per a…