Resultats de la cerca

Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic parallelisme amb la carrera d’ell Fou deixeble de DSoberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de VRodés i CLorenzale Estudià també amb Fde Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1867 i hi guanyà una tercera medalla Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns Museu d’Art Modern de Barcelona, que fou adquirida per la diputació Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny…

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigorositat clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país Anàlisi…

Té els orígens en el manicomi de la ciutat, construït en 1897-1912 a instàncies d’Emili Briansó i altres prohoms reusencs El projecte fou encomanat a Lluís Domènech i Montaner  i la construcció s’inicià el 1897 El 1910 rebé el nom actual, en homenatge a  Pere Mata i Fontanet De l’edifici original, cal destacar-ne el Pavelló dels Distingits, considerat un exemple especialment reeixit de l’arquitectura i la decoració modernistes, el qual des del 1986 no acull pacients, i que el 2013 fou declarat bé cultural d’interès nacional Durant la Mancomunitat de Catalunya l’Institut fou una peça clau de…

Llicenciat en ciències de l’educació per la Universitat Rovira i Virgili 1982, ha exercit com a professor d’educació integrada de l’ONCE L’any 1983 fou elegit regidor per primer cop a l’Ajuntament de Tarragona, i fins el 1989 ocupà el càrrec de Cultura, Joventut i Festes L’any 1986 s’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya En 1990-96 passà a l’oposició municipal, i aquest any fou nomenat regidor d’Universitats, president de la Fundació d’Estudis Universitaris i de Tinet i president de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació Els anys 1999-2003 interrompé l’activitat…

L’any 1946 interrompé els estudis d’enginyeria i ingressà a la Companyia de Jesús Posteriorment es llicencià en filosofia 1952 i en teologia 1956 per la Facultat de Sant Francesc de Borja i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1958, on es doctorà l’any 1979 Ordenat de sacerdot l’any 1955, la seva carrera docent es desenvolupà a l’Institut Químic de Sarrià 1957-62 i, sobretot, a la Universitat de Barcelona 1959-91, on fou professor titular i catedràtic 1981 d’ètica i sociologia i on exercí també com a Síndic de Greuges entre els anys 1993 i 1998, el primer a ocupar el càrrec…

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental…

El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…

Presta una atenció preferent a les comarques tarragonines, bé que ha anat diversificant-ne el catàleg A final de la dècada del 2000 oferia una cinquantena de colleccions dedicades a l’excursionisme “La Butxaca de Muntanya”, “Manuals de Muntanya”, “Petjades”, guies de natura “Conèixer”, “Espais Naturals”, monografies locals “La Creu de Terme” temàtica castellera “L’Aixecador”, divulgació històrica “Memòria del Segle XX”, memòries “El Bagul”, cuina “El Cullerot”, narrativa, poesia “Sinalefa” i assaig “Prisma”, “El Tinter”, entre d’altres Publica les obres guanyadores dels premis Ciutat de…

Començà publicant Sinopsi evangèlica 1927, de J Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana , la Bíblia en catorze volums 1928-48, refosa i reeditada en un de sol 1969 Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923 Té com a colleccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” —materials per a la història de l’art a Catalunya— amb obres de Duran i Sanpere, Gudiol, Puig i Cadafalch, Pijoan, etc La Divina Comèdia 1952, traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de Tots els Temps”, que han publicat traduccions…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…