Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
teoria de la decisió estadística
Matemàtiques
Teoria matemàtica consistent en una aproximació unificadora a l’estadística matemàtica, basada en el concepte de joc d’estratègia, introduït per John von Neumann el 1928, que inclou l’estimació puntual i per intervals, com també la teoria dels contrasts d’hipòtesis.
La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema…
música danesa
Música
Art musical desenvolupat a Dinamarca.
Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld , modalitats de trompeta i de corn, respectivament Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als segles IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del segle XII i amb cants populars Folkevisen , conservats encara avui i creats entre els segles XIII i XVI La cort de Cristià IV 1588-1648 fou un centre musical on treballaren John Dowland del 1598 al 1606 i nombrosos músics francoflamencs Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens Pedersøn els dos…
Coronel
Llinatge de conversos segovians (s. XV-XVI) integrat pels descendents del rabí i financer Abraham Senior, que adoptà el nom de Fernán Pérez Coronel
.
El seu fill Šĕlomó Senior adoptà el nom de Juan Pérez Coronel mort el 1505, i el seu gendre, arrendador major dels imposts de Castella des del 1487, Rabí Meir Melamed mort el 1494, continuà ocupant diversos càrrecs importants en la corona castellana amb el nom de Fernán Núñez Coronel Del mateix llinatge fou el teòleg i catedràtic de Salamanca Paulo Coronel s egòvia 1480 — 1534, un dels collaboradors de la Bíblia Poliglota Complutense
patriarca
Bíblia
Cadascun dels epònims que, en la tradició sacerdotal del Pentateuc, formen les dues genealogies de deu noms que van de la creació al diluvi i d’aquest a Abraham; sobretot, Abraham, el seu fill Isaac, el fill d’aquest, Jacob, i els fills d’aquest, epònims de les dotze tribus d’Israel.
la Trinitat
Misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.
És a dir, que en Déu hi ha —d’acord amb la formulació tradicional— una natura, o essència, en tres persones persona 3 3 Pare , Fill i Esperit Sant Discernible ja, d’alguna manera, en l’Antic Testament Déu es manifesta mitjançant la seva paraula , en la qual és present, i alhora mitjançant el seu esperit , que fa entendre aquesta paraula, el misteri de la Trinitat s’insinua explícitament —bé que no en termes de doctrina abstracta— en el Nou Testament, en la revelació que el Crist fa de Déu com a Pare que envia el seu Esperit als creients la praxi baptismal, els símbols de la fe —que usen…
fills de la promesa
Bíblia
Per oposició als descendents naturals d’Abraham, segons Pau, tots els qui tenen fe, jueus o no, els quals, com Isaac, són fruit d’una benedicció.
Cluny
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a Borgonya, França.
Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels edificis monàstics…
Dietrich Fischer-Dieskau
Música
Baríton alemany.
Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival de Salzburg…
Església armènia
Església cristiana oriental, pròpia del poble armeni.
Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest regne a les…
Els jueus a Barcelona
Art romànic
Del segle IX a l’XI La presència de jueus a la ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per a la restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu important és la de “Judas hebreus”, fidel de l’emperador Carles que l’anomenava familiarment “Judacot”, el qual aportà notícies dels barcelonins i de llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina