Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol…
Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic
Dret internacional
Organització internacional que impulsa el progrés econòmic, social i cultural dels països del SE d’Àsia i la pau i l’estabilitat de la regió.
Creada a Bangkok el 1967, en són membres fundadors les Filipines, Indonèsia, Malàisia, Singapur i Tailàndia Té vuit comitès permanents de comerç i turisme, indústria, alimentació, etc i celebra una conferència anual de ministres d’afers estrangers dels països membres, i reunions a alt nivell no periòdiques D’ençà del 1976 té una secretaria permanent a Jakarta El mateix any els estats membres signaren un Tractat d’Amistat i Cooperació que posava l’accent en la no-ingerència i estava obert a estats tercers s’hi afegiren la Xina, l’Índia, el Japó, Rússia i Corea del Sud Els anys següents n'…
Núria Picas i Codina
Pintura
Pintora.
De trajectòria breu, però intensa, des de ben jove, participà de manera molt activa en els cercles artístics d’avantguarda de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, especialment en les activitats organitzades pel Cercle Literari, el Cercle Maillol i l’Institut Francès Es formà, a finals dels anys quaranta, al costat de Ramon Calsina Poc després de casar-se amb l’escriptor Jordi Sarsanedas l’any 1947, viatjà a Glasgow entre el 1948 i el 1950, on residí, amb anades i vingudes, durant dos anys Tanmateix, no deixà de banda la vida cultural catalana, tal com ho testimonia la seva…
Theodor Adorno
Filosofia
Música
Nom que adoptà Theodor Wiesengrund, filòsof, sociòleg i musicòleg alemany.
Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins al 1949, que retornà a Alemanya, on ensenyà a la Universitat de Frankfurt fins que morí La seva orientació…
,
síncope
Música
Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.
Pot ésser regular, quan els valors de les notes són iguals, o irregular, quan són desiguals Originada al s XIV, sovint era emprada en una única veu en les obres polifòniques És un dels elements més característics de la música de jazz , així com la música lleugera
Sendero Luminoso
Organització terrorista peruana.
Té els orígens en una escissió del Partit Comunista del Perú Partido Comunista del Perú - Bandra Roja del final dels anys seixanta, encapçalada pel professor de filosofia Abimael Guzmán, que en fou el líder des dels inicis fins a la pràctica desaparició Gestat sobretot en medis universitaris, propugnava un ideal de societat comunista inspirat pel maoisme i, en part, en el líder comunista peruà José Carlos Mariátegui Posava també l’accent en la lluita armada i es presentava com a defensor dels camperols pobres Al final dels anys setanta establí camps d’entrenament militars…
música de la península Aràbiga
Música
Música desenvolupada a la península de l’extrem sud-occidental d’Àsia que inclou els estats de l’Aràbia Saudita, Oman, el Iemen, la Unió dels Emirats Àrabs, Qatar, Jordània i una part del de l’Iraq.
Zona de pas de les rutes comercials entre la Mediterrània i l’Índia des de temps molt antics, els primers testimonis coneguts d’activitats musicals de les civilitzacions i cultures que s’hi desenvoluparen corresponen als beduïns, dels quals són conegudes les danses de guerra anomenades arda o ayala , associades a esdeveniments festius i interpretades per dos cors Les cançons beduïnes de la Unió dels Emirats Àrabs són interpretades per dues persones alternativament o per una de sola, les quals s’acompanyen d’un rabāb violí d’una o dues cordes que toquen ells mateixos Un tipus de cançó popular…
dinàmica
Música
Juntament amb el fraseig, l’articulació i l’accentuació, un dels factors expressius més importants de la interpretació musical, relatiu als diferents graus d’intensitat sonora.
Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…
Índice Histórico Español
Publicació historiogràfica periòdica en castellà, fundada el 1953 per Jaume Vicens i Vives.
Nasqué amb el propòsit de ser un punt de referència bàsic per a investigadors i el món universitari, oferint una visió actualitzada de la bibliografia d’àmbit hispànic i una informació acurada de les noves tendències en recerca historiogràfica Aplega ressenyes, fetes per especialistes, de les publicacions històriques relacionades amb el món hispànic, produïdes tant a l’Estat espanyol com en altres països, posant una especial atenció, sobretot en un principi, a publicacions llatinoamericanes També publica crítiques de llibres i d’articles de revistes i d’altres publicacions especialitzades,…
Partit Comunista Xinès
Història
Partit creat a la Xina, el 1920, fruit de les lluites obreres a Xangai i fruit també dels cercles d’estudis comunistes, radicats a París.
El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina