Resultats de la cerca
Es mostren 1050 resultats
Reforma
Música
Període de la història que comprèn el segle XVI i part del XVII, caracteritzat per la implantació de les esglésies protestants.
El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de Martí Luter que el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical,…
Les primofílices
Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’…
La Vall d’Algaiarens
Panoràmica cap a llevant des de la muntanya Mala, elevació costanera de 205 metres d’altitud que domina la vall d’Algaiarens Yves Hennechart La Vall d’Algaiarens 27, entre els principals espais naturals de Menorca El bosc més extens de Menorca és el gran pinar de la Vall d’Algaiarens, la Vall per antonomàsia Es tracta d’un gran conjunt forestal, dominat pel pi blanc i amb extenses zones d’alzinar entremesclat, d’una densitat i vegetació molt notables Aquest bosc creix sobre l’extrem occidental dels terrenys antics de Menorca, en l’anomenada Tramuntana A l’oest es troben roques calcàries de l’…
Les geraniàcies
Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…
justificació
Disseny i arts gràfiques
Acció de canviar els espais d’una línia de composició gràfica per uns altres de més amples o més estrets per tal que la línia faci la mida completa.
Als sistemes de composició per ordinador, aquesta operació és realitzada d’una manera automàtica justificació automàtica
panissola

Tija i inflorescència d’una panissola
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, robusta, de 20 a 100 cm d’alt, de fulles linears amples, glabres i sense lígula, i de panícula irregular.
Creix en camps sorrencs de la terra baixa
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia
fornitura
Militar
Cadascuna de les dues corretges amples que s’entrecreuen al pit i a l’esquena del soldat i que serveixen per a portar-hi les cartutxeres, el sabre, etc.
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
raça àndida
Grup de nens de raça àndida
© X. Pintanel
Antropologia física
Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, front baix, volta craniana alta, amb os interparietal («os inca»), espatlles i pubis molt amples i pit bombat, però escassa força física.
Ocupa tota l’àrea andina, des del nord de Colòmbia fins al sud de Xile
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina