Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
Mestre del Grifó
Pintura
Nom donat al pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer (~1520, València, Museu de Belles Arts) procedent del convent dominicà de Sant Onofre de Xàtiva, els elements heràldics del qual li donaren l’apel·latiu.
Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València
De batalla
Història
Militar
Tractat de cavalleria titulat també Libellus de batallia facienda, escrit, en català, entre el 1251 i el 1255 i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges Fonamentat en els Usatges , amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges
Isabel Suaris
Literatura catalana
Vinculada al grup d’escriptors relacionats amb Bernat Fenollar, mantingué correspondència literària amb ell, i fou lloada per Simó Pastor —Seguí, seguí aventures gentils—, per un anònim castellà —Oh que viva fermosura—, i pel mateix Fenollar.
Vida i obra Bibliografia Ferrando Francés, A 1979-1982 Vegeu bibliografia
art austríac
El Bes, del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat als territoris germànics que constituïren el nucli tradicional del patrimoni de la casa d’Àustria, i, posteriorment, a la República d’Àustria.
Malgrat que l’art austríac no tingué, dins l’art alemany, característiques unitàries fins a l’acabament del s XVII, a la Baixa Àustria aparegué —possiblement des de l’època romànica— un tipus d’esglesiola camperola amb el campanar situat sobre l’altar major chorturm i de capella funerària comunitària de planta circular destinada als vassalls feudals Un altre tret característic és la gran influència del ordes mendicants, que feren d’Àustria un país capdavanter en l’oposició a la catedral gòtica de tipus francès aquesta fou substituïda per un tipus d’església simple i funcional hallenkirche,…
Ponç V d’Empúries
Segell de Ponç V d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Comte d’Empúries (1277-1313).
Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió francesa del…
,
matèria de Bretanya
Nom pel qual és conegut un conjunt d’obres narratives aparegudes en francès a partir de la segona meitat del segle XII, de primer en vers i després en prosa.
Jean Bodel d’Arràs difongué aquesta denominació entenent per Bretanya tant la continental com la insular per tal de distingir aquest conjunt d’obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta Amb precedents en la literatura i el folklore dels pobles cèltics i seguint una línia de desfiguració i exaltació de la història dels bretons, fou constituïda per llibres destinats a la lectura d’un públic refinat i cortès que hi trobà una idealització del seu viure i dels seus afanys aventures heroiques, fidelitat a l’honor i a l’amor i, ben aviat, uns ideals espirituals de…
Josep Maria Ollé i Romeu
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…
Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran Sagarra i de Siscar
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…
,
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
Cançoners medievals
Literatura catalana
Solen ser antologies de textos poètics i, més rarament, reculls de l’obra d’un sol poeta.
Als cançoners miscellanis es recullen dues menes d’obres d’una banda, les nascudes en el mateix ambient literari que ha compilat l’antologia, i de l’altra, un conjunt de peces més antigues, anteriors a la compilació, externes al context immediat del cercle promotor del cançoner El sistema de compilació d’aquestes antologies es pot descriure com una estratègia acumulativa guiada per uns criteris de gust i de moda en què la tria dona la mesura dels interessos literaris i culturals en un entorn i un moment donats La totalitat dels cançoners catalans antics foren inventariats per J Massó i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina