Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
Àngel Álvaro Pascual
Ball esportiu
Ballarí.
Juntament amb la seva parella de ball, Ana María López, fou campió de Catalunya en l’especialitat de balls estàndard el 2005
Rosso Fiorentino

Àngel músic (c. 1515), de Rosso Fiorentino (Galeria dels Uffizi, Florència)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Battista di Iacopo, pintor italià.
Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants Vers 1524…
Jacint Salvadó i Aragonès
Pintura de Jacint Salvadó i Aragonès
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913 Exposà a les Galeries Dalmau el 1921 Anà a París el 1924 introduït per WGeorge, on treballà amb Derain i Picasso Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per “trencaments” Els anys vint conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives sobre fons…
Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró i Baró (1913) en una fotografia publicada al diari El Porvenir
Pintura
Pintor.
Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic parallelisme amb la carrera d’ell Fou deixeble de DSoberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de VRodés i CLorenzale Estudià també amb Fde Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1867 i hi guanyà una tercera medalla Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns Museu d’Art Modern de Barcelona, que fou adquirida per la diputació Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny Mort aquest…
Lucini
Teatre
Família d’escenògrafs de procedència italiana.
Josep Lucini 1770-1845, juntament amb Cèsar Carnevali, pintà, el 1806, el teló de boca i moltes decoracions per al Teatre de la Santa Creu de Barcelona durant l’ocupació napoleònica fou professor de Llotja aportà a l’escenografia catalana la novetat de la perspectiva obliqua, i hi ha projectes seus a la Biblioteca Museu de l’Institut del Teatre de Barcelona Francesc Lucini Reggio, Calàbria 1789 — Madrid 1846, germà i deixeble de Josep, anà a València 1837 i després a Madrid, on s’establí, i esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando El seu fill Eusebi Lucini i Biderman Barcelona 1814 —…
Gabriel Codina i Mir
Cristianisme
Jesuïta.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1950 El 1954 se n’anà a Bolívia L’any següent es traslladà a l’Equador, on visqué del 1955 al 1958 Hi obtingué, aquest any, a Quito, la llicenciatura en filosofia, més tard es graduà en teologia a Lovaina Bèlgica, 1962 i, el 1967, es doctorà en lletres i ciències humanes a la Sorbona de París Tornà a Bolívia on fou director del Collegi de Sant Calixt 1968-73 i 1981-82 i, del 1989 al 1995, director nacional del moviment d’educació popular i d’acció rural Fe y Alegría, organisme que depèn de l’agrupació Vachay Wasi moviment educatiu promogut per camperoles El…
Benet Garret
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i poeta en italià, conegut amb el nom d’Il Cariteo.
Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama, segurament de la…
illa del Rei
L'illa del Rei
© Fototeca.cat
Illa
Illa del port de Maó (Menorca), prop de la vila des Castell, on fou fundat el 1722, pels anglesos, un hospital militar (l’actual edifici fou construït en 1771-76).
El 1287 hi desembarcà Alfons II de Catalunya-Aragó quan anà a conquerir Menorca Hi foren descobertes el 1888 les restes d’una villa romana
zengita
Història
Membre d’una dinastia de governadors locals (atabeg) que governaren Síria i Mesopotàmia (1127-1250) sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Enfrontats amb els croats, els arrabassaren Edessa 1144 i Jerusalem 1164 Per rivalitats successòries llur poder anà reduint-se, fins que foren anorreats per Saladí
Los arlequines de seda y oro
Cinematografia
Pel·lícula del 1918-1919; ficció de 242 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT Armando Crespo Cutillas GUIÓ Josep Manuel Amich i Bert, Amichatis FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Raquel Meller Ana, Asensio Rodríguez Juan de Dios, Assumpció Casals la marquesa, Lluïsa Olivan Marta de Montemar, Juana Sanz Siracusa, Francisco Aguiló Alifás, Lucien Aristy el marquès, José Martí Álvaro de Valdés, Juan Torelló Carlos de Navarro, Carlos Beraza El Trianero, Tina Meller la criada, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, maig del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina