Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
Amour
Massís
Massís muntanyós d’Algèria, que forma part de l’Atles Saharià.
En la línia divisòria entre el Magrib i el Sàhara és format per diverses serres separades per depressions sinclinals que prenen la direcció SW i NE, cobertes per boscs d’alzines que culminen al Djebel Ksel 2 008 m Habitat per pastors i agricultors seminòmades, el centre principal és El-Beyyadh
Alexandria
Ciutat
Ciutat i port del N d’Egipte, a la desembocadura del Nil.
Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del canal…
Alep
Exterior de la ciutadella d’Alep, segles XII-XIII, a Síria
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Síria, capital del muḥāfaẓa d’Alep, vora el Kuweik.
La ciutat, dominada per una ciutadella, és el centre comercial de la Síria septentrional, regió d’economia ramadera camells, ovelles, ases i agrícola tabac, cotó, blat La importància d’Alep com a centre de les rutes comercials vers l’Àsia central, que declinà amb l’obertura de la via marítima de Suez, fou recuperada amb la construcció dels ferrocarrils a Trípoli, Homs, Istanbul, Bagdad i Bàssora, que li retornà el lloc de centre de comerç, manufacturer tèxtil i transformador de productes agrícoles Nus de comunicacions i aeroport Universitat Seu metropolitana de diverses esglésies i ritus…
Abu Simbel

Els dos temples d’Abu Simbel: el gran (esquerra) i el petit
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de les aigües…
gihad
Islamisme
Esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta.
el Faium
Ciutat
Capital del muḥāfana homònim, a l’Alt Egipte, Egipte.
Situada sobre el canal de Baḥr Yūsuf, aïllada de la vall del Nil, és un focus d’irrigació i un nus de comunicacions ferroviàries i de carretera És un mercat agrícola i un centre d’indústries derivades de l’agricultura filatures i teixits de cotó, productes alimentaris, elaboració del tabac i d’artesania catifes Anomenada Šedét a l’època faraònica i Crocodilòpolis i Arsinoe a l’època hellenística, les seves ruïnes són al nord de la ciutat actual Fou la residència reial durant la dinastia XII, i Amenemhat III féu grans obres públiques al llac La baixada de nivell d’aquest obligà a…
el Faium
Depressió
Depressió d’Egipte, a 45 m per sota del nivell del mar, situada al NW del Caire.
Oberta a la vall del Nil, l’aigua d’aquest riu, mitjançant el Baḥr Yūsuf, ha format el llac Birkat Qārūn antic llac Moeris, en progressiva disminució a causa de la canalització del riu Constitueix un dels oasis més importants del país gràcies als nombrosos canals, que hi permeten el conreu d’arbres fruiters, cereals, arròs i cotó
Dahar
Regió
Regió calcària de Tunísia que s’estén per l’àrea muntanyosa del sud, a l’oest de la serralada de Demer.
karakitai
Història
Membre d’un poble mongol establert al sud del llac Balkhaš al començament del segle XII, on, derrotat el darrer seljúcida a Samarcanda (1141), fundà un imperi que fou anorreat per Genguis Kan (1218).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina