Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
L’esplendor de l’orfebreria gòtica catalana
Art gòtic
Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…
capella reial
Arquitectura
Església o capella que formava part dels palaus reials a tota l’Europa medieval, per a la celebració dels actes religiosos de la cort.
La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau…
Marc Canyes
Arts decoratives
Argenter.
Documentat des del 1406 Autor d’una creu per a Granollers 1406 El 1408 els consellers de Barcelona li encarregaren una vaixella d’argent, destinada al rei Martí de Sicília en jurar com a primogènit de Catalunya-Aragó, i les maces esmaltades dels veguers Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València 1477 i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona 1418 Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard El 1416 formava part del Consell de Cent barceloní El seu fill Marc Canyes , argenter, és autor del…
Montserrat Martín López
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica.
S’inicià al Sícoris Club de Lleida El 1989 fou convocada per la selecció espanyola júnior i es traslladà a Madrid Aquell any guanyà una medalla de bronze en conjunts en el Campionat d’Europa júnior El 1990 s’integrà en la selecció espanyola absoluta, de la qual formà part fins el 1992 El 1990 guanyà una medalla d’argent i dues de bronze en el Campionat d’Europa i el 1991, una medalla d’or en el concurs general de conjunts en el Mundial, competició en què aconseguí dues medalles de plata més El 1992 guanyà una medalla d’argent i una de bronze en el Mundial i dues d’or…
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i…
moneda gironina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Girona.
El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…
Tegucigalpa
L’església de la Mare de Déu dels Dolors a Tegucigalpa
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital d’Hondures i del departament de Francisco Morazán.
Situada a l’altiplà central, a 920 m d’altitud, a la vora del riu Choluteca Conreus de cafè, tabac, cereals, llegums Indústries alimentàries, tèxtils cotoneres i de la confecció És la principal ciutat industrial i comercial del país Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional Autónoma de Honduras, fundada el 1847 L’antiga Tisingal indígena experimentà un creixement notable a la fi del s XVI, arran de l’explotació dels seus jaciments d’argent Tegucigalpa vol dir ‘muntanya d’argent’ i, més tard, d’or i marbre Durant el s XIX fou el…
Pascual Durà Muñoz
Pesca esportiva
Pescador especialitzat en la modalitat de pesca d’altura.
Com a patró de la seva embarcació Audaz , esdevingué una referència de la pesca d’altura en la modalitat de curricà la dècada de 2000 Aconseguí la medalla de bronze en la primera edició de la Copa del Rei de pesca d’altura el 1999 L’any 2000 aconseguí l’argent i el 2003 l’or en la mateixa competició A la Copa d’Espanya aconseguí l’or el 2006 i l’argent el 2009 El 2005 guanyà el bronze al Campionat d’Europa de pesca d’altura amb curricà L’any següent guanyà l’or al Campionat del Món de l’especialitat per equips, i el 2008 l’or al Campionat del Món de clubs de pesca…
Ricardo Perrone Rocha
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Brasil i nacionalitzat espanyol, jugà en el Club Natació Barcelona Guanyà tres Lligues de la divisió d’honor 2002, 2004, 2005, dues Copes del Rei 2002, 2003 i un LEN Trophy 2004 Durant el període 2002-09 jugà 110 partits internacionals amb la selecció espanyola, en què aconseguí 108 gols Participà en uns Jocs Mediterranis medalla d’or el 2001, dos Campionats d’Europa medalla de bronze el 2006, cinc Lligues Mundials medalla d’argent el 2006, una Copa del Món medalla de bronze el 2006, dos Campionats del Món medalla de bronze el 2007 i els Jocs Olímpics de Pequín 2008 La…
Antoni Corell Jornet
Natació
Nedador.
Competí amb el CN Barcelona Abans de dedicar-se íntegrament a la natació fou nou vegades internacional en waterpolo Fou deu vegades campió absolut de Catalunya en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1968, 1972 i en 1 500 m 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972 En l’àmbit estatal ho fou vuit vegades en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1969, 1971, 1972 i en 1 500 m 1967, 1968, 1972 Participà en els Campionats d’Europa 1970 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Amb tot, els resultats internacionals més rellevants foren als Jocs Mediterranis 1971, on aconseguí la medalla d’or de 400 m lliure i la d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina