Resultats de la cerca

Especialitzat en la modalitat d’espasa, s’inicià al club CS Tractorul Braşov i fou internacional amb la selecció romanesa L’any 2000 arribà a Catalunya de la mà de la Federació Catalana d’Esgrima FCE, on exercí com a mestre al Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat i als clubs Sala d’Armes Montjuïc i Club Gimnàs Llenas Des del 2007 és director tècnic de la federació catalana i membre del comité tècnic i de competicions de la federació espanyola També és àrbitre internacional categoria B d’espasa i floret, i autonòmic de sabre, i des del 2016, membre de la comissió d'arbitratge de la…

Els seus fills Josep Garriga i Llastanós natural de Vic i Manuel Garriga i Llastanós Vic 1802 — Saragossa 1863 crearen 1831 a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències Posteriorment, en aparèixer els primers ferrocarrils, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep Garriga i Llastanós i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés , amb la qual cosa restà a les mans dels…

El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl , senyor de…

El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…

Vinculat a la Sala d’Esgrima Amposta des de la seva fundació 1998, ha estat tècnic i directiu de la Federació Catalana d’Esgrima 1999-2011, i mestre d’armes a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Pau Roselló, Mònica Cid i Marc Font És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons

Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i…

La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno , senyor de La Scala Calàbria, la descendència del qual…

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord 1883, se l’…

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…