Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Pietro Torrigiani
Escultura
Escultor italià.
Seguidor de Miquel Àngel i influït per Bda Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster i a Sevilla 1520, on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent , Museo de Bellas Artes, Sevilla
Ignasi Puig i Masvidal
Escultura
Escultor i restaurador.
Estudià pintura i escultura a l’Escola Massana El 1950 emigrà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo En aquesta ciutat amplià els estudis artístics a l’Escuela de Bellas Artes Restaurà l’altar major de la catedral metropolitana El 1985 li encarregaren, a la ciutat de San Juan de Cuyo Argentina, una marededeu de fusta, i a Salto Uruguai, feu talles de Sant Josep per a les seves esglésies Dedicat també a l’ensenyança, fou professor tallista a la Universidad del Trabajo de Montevideo
Ferrant
Llinatge d’artistes.
Lluís Ferrant i Llausàs Barcelona 1806 — Madrid 1868, pintor i acadèmic, es formà a Madrid, a l’escola de San Fernando Estigué deu anys a Roma, pensionat per l’infant Sebastià Gabriel Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando 1861 Pintor romàntic amb influències natzarenistes, és autor de quadres d’història Santa Isabel , 1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla i de retrats Museo Romántico de Madrid Germans seus foren el músic Alexandre Ferrant i Llausàs i el pintor Ferran Ferrant i Llausàs Palma, Mallorca 1810 — El Escorial, Castella 1856, format a San Fernando…
Aqüeducte de Vilagonella (Avinyó)
Art romànic
Pont Aquesta edificació, avui al terme municipal d’Avinyó, esmentada en la delimitació del terme del castell d’Artés que es feu el 938 a petició del mandatari del bisbe de Vic, quan el terme passava pel riu de Rodors avui riera de Malrubí diu que puja pel riu i arriba a l’aqüeducte, i s’ha identificat aquest aqüeducte amb el de Vilagonella, que servia per portar aigua a un forn d’obra situat a prop del mas Vilagonella Restes de l’aqüeducte molt poc temps abans de la seva desaparició, segons una fotografia feta l’abril de 1980 J Gibert Blocs de pedra de l’aqüeducte amb una ranura…
Vicent Venceslau Querol i Campos
Vicent Venceslau Querol i Campos
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia 1858, El Miguelete 1856, Las Bellas Artes 1858, La Opinión 1860-66, Las Provincias i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…
,
Antonio Oliva Seba
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades
José de Carvajal y Lancáster
Història
Polític.
Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església
Lucio Muñoz Martínez
Pintura
Pintor castellà.
Rebé les influències de l’expressionisme i del cubisme 1953-55 A París estudià les obres de JFautrier, JDubuffet i Wols i creà una sèrie de collages Treballà el suport de la pintura en fusta, buidat i cremat, les fissures del qual omplia de pintura, procediment pel qual obtenia una obra vigorosa i barroca A partir del 1960, la seva obra de talla i pintura tendí cap a una harmonia de formes dinàmiques i informalistes Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes 1993 i Premio AECA/ARCO 1998
Manuel Villegas i Brieva
Pintura
Pintor.
Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F Pradilla Anà pensionat a Roma 1892, on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892 Posteriorment se centrà en figures femenines Florista sevillana , exposat a Buenos Aires el 1900 i temes folklòrics Dones de la vall d’Ansó dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid
Manuel Valdés
Pintura
Pintor.
Membre fundador de l’Estampa Popular Valenciana 1964-67, seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera 1964 L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas Amb Rafael Solbes formà l' Equip Crònica Des de la mort de Solbes 1981 treballa sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic Algunes d’elles són projectades tridimensionalment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina