Resultats de la cerca

És part de la codicologia i de la paleografia Inclou encara els óstraka òstracon i fins i tot els pergamins trobats en excavacions La papirologia es divideix en antiga i medieval L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina segle V aC La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són els papals Pel que fa a…

Llicenciat en història medieval i professor de la Universitat de Barcelona 1972-80 Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona 1973-80, reprengué el 1984 la publicació d' Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols Dirigeix, des del 1982, les publicacions de la Fundació Noguera Cap del servei d’arxius de la Generalitat de Catalunya 1980-92, i del 1992 fins al 2015 director general de l’Arxiu Nacional de Catalunya Ha collaborat en obres generals, com Lexikon des Mittelalters i Catalunya Romànica , ha coordinat l’edició d’obres com Estudis…

El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap al nord fins a Islàndia,…

Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat

La seva principal finalitat és l’estudi i la divulgació de la cultura, preferentment de la Conca de Barberà Les seves activitats principals són les pròpies d’un centre d’estudis d’àmbit comarcal assessorament científic per a qualsevol entitat, divulgació dels estudis de temàtica comarcal i totes les activitats que serveixin per a millorar el coneixement de la realitat històrica i cultural de la comarca El Centre ha organitzat un gran nombre d’exposicions, conferències, jornades d’estudi i publicacions, tant periòdiques com de caràcter monogràfic Josep Iglésies i Fort, que hi restà molt…

L’any 1509, Ferran II de Catalunya-Aragó havia ordenat la reunió d’escriptures reials a Valladolid i a Granada Poc temps després, aquesta documentació i la recollida al castell de La Mota i a l’alcàsser de Segòvia fou duta al castell de Simancas, on, l’any 1561, Felip II de Castella organitzà l’arxiu general de la corona de Castella sota la direcció de Diego de Ayala L’any 1810, Napoleó I féu conduir a París part de la documentació recollida a Simancas amb l’objectiu de crear un gran arxiu europeu, la qual fou retornada el 1816, llevat d’alguna secció de gran interès…

Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll,…

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1916, es doctorà l’any següent a la mateixa universitat El 1918 ingressà a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i n’esdevingué conservador l’any 1922 Collaborador habitual de les publicacions Barcelona Divulgación histórica , del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , és autor d’un Catàleg dels documents en pergamí de l’Arxiu Municipal i de la Comunitat de Preveres de la vila de Palamós, premi de l’Institut d’Estudis…