Resultats de la cerca
Es mostren 1680 resultats
Dídac de Vic i de Castellví
Història
Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara.
Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar 1619-32, publicat el 1921 Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales , del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat…
Ramon de Guimerà i de Tamarit
Història
Baró d’Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà.
Prengué part en les bandositats a favor dels nyerros El lloctinent de Catalunya, comte de Santa Coloma, ordenà el 1639 el seu arrest pel fet d’haver desertat, en la defensa de Salses Partidari de l’aliança amb França, fou delegat per la generalitat de Catalunya, amb Francesc de Vilaplana, per iniciar, a Ceret setembre del 1640, les negociacions sobre la cooperació i ajuda militar francesa per a fer cara a la guerra contra Castella Mort Pau Claris, formà part del consell de guerra març-desembre del 1641 que assumí les funcions de la generalitat
Joan de Llupià i d’Agulló-Pinós
Història
Vicegovernador de Catalunya (1698) i baró contestat de Sales.
Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat
vescomtat de Canet de Mar
Sant Adrià de Tendrui
Poble
Poble (3 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca, al NW del poble de Tendrui.
La seva església Sant Llorenç era parroquial El 1831 pertanyia al baró d’Eroles
Fundada a Lleida una Reial Acadèmia d’Agricultura
El baró de Maials, corregidor de Lleida, hi funda una Reial Acadèmia d’Agricultura
Dietrichstein
Història
Llinatge feudal de Caríntia. La seva estirp és Reinpertus de Dietrichstein (1000).
Els seus membres foren barons 1514, després comtes 1612, i més tard 1631, però només els primogènits del llinatge prínceps del Sacre Imperi el 1575 adquiriren la senyoria de Nikolsburg Moràvia Cal destacar entre ells Pankratius von Dietrichstein mort el 1508, que lluità contra Maties Corvino el seu fill, el baró Siegmund von Dietrichstein 1484 — 1533, fou el favorit de l’emperador Maximilià I el baró Adam von Dietrichstein zu Nikolsburg Graz 1527 — Nikolsburg 1590 fou conseller de Ferran I i de Maximilià II, de qui també fou majordom major i ambaixador a Espanya…
Salvador de Prats i Mates
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…
Baltimore
Família de nobles anglesos colonitzadors de l’Amèrica del Nord.
Llur fortuna s’inicià amb George Calvert Kipling, Yorkshire ~1580 — Londres 1632, que fou secretari d’estat 1619 i membre de la Cambra dels Comuns assistí Jaume I d’Anglaterra en les seves disputes contra els protestants i fou partidari de la impopular aliança amb el rei de Castella el 1625 es convertí al catolicisme i fou nomenat primer baró de Baltimore Irlanda El 1621 se n'anà a Terranova amb permís per a fundar-hi una colònia Tornà més tard a Anglaterra, on morí abans d’obtenir la concessió efectiva d’una nova colònia al Potomac, concessió que fou transferida al seu fill…
baronia de Misilmeri
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1397, a Gilabert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina