Resultats de la cerca

Aquesta església, consagrada l’any 960, fou en un primer moment cap de l’ardiaconat de Benasc, encara que després el centre de l’ardiaconat passà a Benasc Cap al 1126 Ramon Martí, més endavant ardiaca de Ribagorça, figura com a arxipreste de Campo El 1295 Sant Vicenç de Roda traspassà l’església de Campo, juntament amb Torrueco, Castellar i Alsamora, al monestir de Sant Victorià d’Assan en canvi del priorat de Santa Maria de Nocelles Tingué consideració de priorat, del qual acabà depenent l’antic monestir de Sant Pere de Taverna L’actual església de Campo és un edifici refet en època …

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves…

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumna de Marcelle Delacour i finalitzà els seus estudis amb l’obtenció d’un primer premi Més tard es perfeccionà amb Huguette Dreyfus, a Saint-Maximin-la-SainteBaume, i Ruggero Gerlin, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Parallelament, desenvolupà una important carrera de solista i enregistrà l’obra completa per a clavicèmbal de F Couperin i Ph Rameau i les sonates per a violí i piano de WA Mozart amb el violinista Gérard Poulet Enregistrà també un disc amb obres de la compositora barroca Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre Fou…

L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la…

Estudià a Essen i a París Fou membre de l’Orquestra de la Ciutat d’Oberhausen a partir del 1939 i de l’Orquestra de la Ràdio de Hesse del 1945 al 1951 L’any 1948 començà a fer classes a l’Acadèmia de Música de Detmold Fundà el Collegium Pro Arte, conegut posteriorment com a Institut Instrumental de Detmold Feu nombroses gires com a solista i com a membre de la Cappella Coloniensis o de l’Orquestra de Cambra de Stuttgart El 1960 fundà i dirigí els Deutsche Bachsolisten, formació dedicada fonamentalment a la interpretació de música barroca i amb la qual realitzà molts…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on estudià cant i violoncel Més tard es llicencià en arquitectura, tot i que continuà els estudis musicals Formà part del grup Ars Musicae, on tocà la viola de gamba al costat de Jordi Savall, amb qui posteriorment collaborà en grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations Entre el 1991 i el 1992 dirigí la Capella de Música de Santa Maria del Mar i promogué el Festival de Música Antiga de Barcelona Ha publicat estudis i transcripcions d’obres inèdites, especialment de música antiga, difosa a través de grups que ha dirigit…

Estudià amb Franz Josef Maier al Conservatori de Colònia, amb Saschko Gawriloff a la Folkwangschule d’Essen i amb Marie Leonhardt a Amsterdam Parallelament feu estudis de musicologia a la Universitat de Colònia L’any 1973 fundà el conjunt Musica Antiqua Köln, dedicat a la interpretació de música barroca Ha realitzat gires arreu del món, en les quals ha compaginat les tasques de director del seu conjunt amb la interpretació d’obres de cambra En la seva nombrosa discografia sobresurten la Tafelmusik de GPh Telemann i molts enregistraments de l’obra de JS Bach, HIF von Biber i JD…

Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R Clemencic i P…

Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’interessà també…