Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
l’Horta de l’Oest

Comarca de l’Horta, situada a ponent de València, vigent fins l’1 de gener de 2023.
Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hi ha el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Estava formada pels municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i Xirivella, que el 2023 passaren a l’…
Vallcarca

Fàbrica de ciment a Vallcarca, a Sitges
© Fototeca.cat
Poble
Poble, abandonat, del municipi de Sitges (Garraf), a la façana costanera del massís de Garraf.
Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del…
illes Batan
Arxipèlag
Grup de petites illes de les Filipines, al nord de l’illa de Luzon, que constitueix la província administrativa de Batanes.
Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha un aeroport
estany d’Espolla

Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…
salnitre
Mineralogia i petrografia
Nitrat de potassi, KNO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic a la natura es presenta únicament en forma d’agregats aciculars, eflorescències i crostes Té una duresa de 2 i una densitat d’1,9 a 2,1 És de color blanc i fàcilment soluble en aigua Es forma a partir de residus d’animals i de microorganismes N'hi ha a moltes coves calcàries formant eflorescències Aquest mineral, anomenat també nitre , és utilitzat per a l’obtenció del nitrat potàssic, àcid nítric i àcid sulfúric Té una gran importància com a adob mineral A Catalunya n'hi ha a les anomenades coves del Salnitre de Montserrat Els jaciments més…
La conca del Racó d’Ademús
La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una conca clarament…
conca de Meià

La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de Balaguer,…
puig de la Nau
Poblat ibèric situat al terme municipal de Benicarló (Baix Maestrat), a l’antiga Ilercavònia.
S'estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n'han publicat la monografia Ocupat des dels segles VIII-VII aC bronze final per grups ramaders semisedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’…
Adirondack
Serralada
Serralada de l’estat de Nova York, als EUA.
És un massís cristallí que forma part de l’escut canadenc, culmina al mont Marcy 1629 m alt i forma la divisió entre el llac Champlain i el riu Hudson a l’E, i el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al NW i a l’W Format per gneis, quarsites i calcàries, allotja nombrosos llacs d’origen glacial George, Placid, Indian El clima és fred, amb vegetació de pins i avets una part del bosc és parc nacional El turisme esports d’hivern a Lake Placid i la indústria làctia són avui la principal riquesa, bé que les seves mines de ferro són explotades esporàdicament i s’hi ha…
serra de Llaberia

Vista aèria de la serra de Llaberia
© Fototeca.cat
Serra
Relleu del braç costaner de la Serralada Prelitoral Catalana, des del coll del Guix, al NE, fins al coll Roig i al Montalt (SW).
Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i conglomerats roigs i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina