Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Joaquima Santamaria i Ventura

Joaquima Santamaria i Ventura
© Família Fàbregas i Santamaria
Literatura catalana
Escriptora, coneguda literàriament com Agna de Valldaura.
De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular , L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers 1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille, Ridolta aplech de poesias 1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada…
,
John Dee
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom anglès.
Visità, com a professor, les universitats de Lovaina, Brusselles i París 1547-50 Conreà l’alquímia i l’astrologia, alhora que defensà l’ús de la cabalística pràctica Durant els regnats d’Eduard VII i Isabel I exercí els càrrecs de metge i astròleg de la cort Impulsor del renaixement matemàtic a Anglaterra, en el pròleg a la traducció anglesa dels Elements d’Euclides feta per Henry Billingsley manifestà la necessitat de l’ús de la matemàtica dins les ciències aplicades Collaborà en els treballs d’adaptació del calendari gregorià a Anglaterra A més d’importantíssims treballs en el…
Manuela de los Herreros i Sorà
Literatura catalana
Poeta, narradora i autora teatral.
Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros…
Agnès Armengol i Altayó

Agnès Armengol i Altayó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Folklore
Poetessa i folklorista.
De família benestant, es formà en centres escolars francesos Recollí cançons populars en l’entorn familiar, que lliurà a Francesc Pelai Briz per a Cançons de la terra , el qual la feu collaborar al Calendari Català Vinculada ideològicament a la Unió Catalanista, collaborà a Revista de Sabadell , Lo Catalanista i La Renaixença , i contribuí al feminisme d’ Or i Grana i Feminal Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista Fou premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1893 i recollí poemes de temàtica…
,
Josep d’Argullol i Serra
Literatura
Comunicació
Novel·lista i publicista.
Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre, Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de…
,
Jaume
Cristianisme
Apòstol.
Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista , formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n’hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume…
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur…
Monjo de Salzburg
Música
Poeta i compositor alemany.
Li són atribuïdes la lletra i la música d’un gran nombre de cançons litúrgiques i profanes esparses en un centenar de manuscrits, els quals coincideixen a situar-lo, encara que sota diversos noms "Herman", "Johanns", "Hanns" o, senzillament, "monjo", al servei de l’arquebisbe de Salzburg, Pilgrim II von Puchheim 1365-96 La cinquantena de peces religioses atribuïdes a aquest personatge -moltes adaptacions d’originals llatins- comprenen invocacions a la Mare de Déu, per al calendari litúrgic i per al santoral La nadala Josef, lieber neve mein encara és cantada El repertori profà…
Josep Maria Salvadó i Val

Josep Maria Salvadó i Val
Arxiu Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Darder i directiu conegut amb el nom de Tito.
El 2006 inicià l’activitat esportiva a Tarragona amb els Cossetans Club de Dards, entitat constituïda formalment el 2008 Des del mateix 2008 es vinculà a la Federació Catalana de Dards com a vocal de comunicació i premsa L’any 2009 fou nomenat delegat territorial a Tarragona i organitzà les primeres lligues regulars de la Divisió de Tarragona L’any 2010 accedí a la vicepresidència de la federació i impulsà un nou calendari català de competicions amb la introducció de competicions internacionals, com ara el Catalonia Open Darts, el FCD Anniversary Open i el Destí Winmau Masters…
Concurs Internacional de Núria

Cartell del Concurs Internacional de Núria del 1954
Arxiu Núria Puig
Esquí
Competició internacional d’esquí disputada a la vall de Núria durant els anys cinquanta i seixanta.
Organitzada pel Club Alpí Núria, la primera edició tingué lloc l’any 1950 Tenia una periodicitat anual, però a partir de la segona meitat de la dècada començà a disputar-se de manera irregular La desena i última edició se celebrà l’any 1965 Fou l’única competició estatal de l’època inclosa dins el calendari de la Federació Internacional d’Esquí Hi participaren esquiadors de renom, com els campions del món James Couttet i Georges Schneider o el campió olímpic Henri Oreiller També hi aconseguiren la victòria esquiadors emergents que més endavant despuntaren mundialment, com Toni…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina