Resultats de la cerca
Es mostren 1572 resultats
Sant Joan Sanata

Església de Sant Joan Sanata de Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al NE de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera.
N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130
Guillem de Peratallada
Cristianisme
Bisbe de Girona (1160-68).
Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona
Sant Joan, ara Sant Andreu, de l’Estanyol (Bescanó)
Art romànic
L’any 922 hi ha una referència de la “villa Stagno” i d’un castell Però hi ha una referència a l’església del lloc de molt abans, puix que consta que l’any 882 el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica de la seu els delmes de “Sancti Johannis de Stagneolum” Els anys 1118 i 1279 l’església surt esmentada com a parròquia L’església actual, dedicada a Sant Andreu, fou construïda l’any 1704
Santa Maria de Tormeda (Tremp)
Art romànic
Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Vantolra
Església
Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, del municipi de Navès (Solsonès), al N de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja al s XI com a pertanyent a la canònica de Solsona l’església és romànica Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l' hostal de Vantolra , prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cella o monestir de Sant Pere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat
Sant Martí d’Alta-riba (Tremp)
Art romànic
Aquesta parròquia, ara desapareguda, és esmentada com a tal en la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314 a les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp Tanmateix des del 1099, sembla que era adscrita a la canònica de Mur, i per tant, el bisbe d’Urgell no hi tenia jurisdicció eclesiàstica El lloc d’Alta-riba fou incorporat a la corona any 1423, conjuntament amb els lloc d’Orrit Palau, Susterris i Puigcercós
Sant Pere del Soler (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…
Castell del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Una mostra dels escassos vestigis del sector de llevant d’aquest castell EFS Les ruïnes de la fortalesa del Llor es troben al cim del turó on s’emplaça el poble del mateix nom, a 552 m d’altitud, al sector de llevant del terme, entre Bellvei i el Far Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra, cal agafar la carretera L-324 en direcció a Sant Ramon, i a 2,5 km es pren un desviament en direcció N-E que en 1 km arriba al poble del Llor XSB Història Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell en la mateixa campanya en què s’ocupà Guissona, el…
Sant Tirs de Cornudella (Areny de Noguera)
Art romànic
En l’acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consta que el bisbe Gaufred, amb l’aprovació dels clergues de Roda, dotà l’esmentada església amb les quartes episcopals de Sant Tirs Es tractava d’una antiga església episcopal lligada d’alguna manera a la canònica de Sant Vicenç Creiem que cal localitzar-la a Vilaplana o Cap de la Vila, nucli administratiu de l’antiga universitat de Cornudella, puix que l’esmentada acta de consagració esmenta la Plana de Sant Tirs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina