Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
borrassa
Agronomia
Espècie de manta o de llençol de roba de cànem o de jute, que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc, per a portar faves, mongetes, palla, etc.
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…
roba de pare i mare
Indústria tèxtil
Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per a fer-ne llençols.
picardia
Tecnologia
Peça de roba feta de cànem a manera de brusa o de sac escapçat fins a mig braç, que antigament vestia l’operari blanquer quan anava a donar aigua al nau.
bregatge
Indústria tèxtil
Operació per a separar de les fibres de cànem o de lli la riscla o canemuixa, sia batent-les amb cops secs ( bregatge manual
), sia trencant-les amb rodets dentats ( bregatge mecànic
).
cingla
Pesca
Faixa d’espart, a la qual va fixada una corda curta de cànem amb un suro a l’extrem, que serveix per a estirar les xarxes i treure-les de la mar.
El pescador que ha d’estirar l’art es passa la cingla pel cos, a tall de bandolera, s’agafa a la corda de l’art cenyint-la amb un vol de la corda de la cingla, i així pot estirar fent força amb tot el cos
Els vestits tradicionals
El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…
sa Pobla
sa Pobla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, as Pla, format bàsicament d’al·luvions quaternaris aportats pels torrents de Sant Miquel (al NW) i de Muro (al SW) a l’albufera d’Alcúdia.
A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la major part…
corda
Corda feta de cànem, crin, tripa, etc, que hom col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l’arc de tirar sagetes i serveix per a parar l’arma.
bissinosi
Patologia humana
Pneumoconiosi ocupacional, caracteritzada per broncoespasme i dificultat respiratòria, causada per la inhalació de pols (amb la presència de bacteris, floridures i fongs), que afecta els treballadors de camps de cotó, lli i cànem.