Resultats de la cerca
Es mostren 3636 resultats
Territori de Bàrcino (Barcelona)
Mapa de l’estructuració del territori de la ciutat de Bàrcino a l’antiguitat tardana, amb indicació del cadastre augustal i les carrerades d’època tardana JM Palet En època augustiana, la fundació de Barcino comportà una sèrie de canvis estructurals en el territori, dels quals destaca principalment la construcció d’una centuriació i la reorganització general de la xarxa viària del Pla L’articulació de la ciutat amb el territori indica que aquests es planificaren conjuntament en aquest primer moment fundacional Aquesta estructuració sembla que es manté en gran part durant el Baix…
gènere de vida
Geografia
Terme, introduït per Vidal de la Blache, amb què hom designa el conjunt d’activitats (caça, pesca, agricultura, etc) que un grup duu a terme per tal d’assegurar la seva existència.
Tot gènere de vida comprèn uns elements instruments d’utillatge i mètodes que Max Sorre assenyala com a tècniques, l’acció continuada i metòdica dels quals els ha convertits en costums i mitjançant els quals els grups humans, en una mesura més o menys gran, s’adapten al medi Noves tècniques, canvis socials, econòmics, culturals, etc, poden modificar ungènere de vida determinat
model d’Airy
Fotografia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’escorça terrestre té una densitat uniforme, i el límit entre aquesta i el mantell reflecteix la topografia de la superfície terrestre.
Així, l’equilibri isostàtic s’assoleix per mitjà de variacions en la profunditat del límit escorça-mantell, en comptes de fer-ho per canvis laterals de densitat com en el model de Pratt Les zones topogràficament elevades presenten una escorça més gruixuda que les deprimides les serralades de muntanyes estan sostingudes per una arrel d’escorça profunda que s’enfonsa en el mantell
termòmetre geològic
Geologia
Nom aplicat a una determinada modificació mineralògica la presència de la qual permet d’avaluar la temperatura aproximada —o almenys els límits de temperatures— a la qual s’han d’haver format certs minerals o agregats mineralògics.
Els límits es basen en les dades termals sobre els punts de fusió de les roques i minerals, i sobre els punts d’inversió o transició dels canvis allotròpics dels composts litològics, i en general de les condicions d’equilibri i ordre d’estabilitat sota diferents circumstàncies de pressió per a diversos minerals allotròpics, dissolucions sòlides, eutèctics i altres agregats minerals
Fenologia del ocells i el canvi climàtic
Relació entre els canvis fenològics i les estacions de l’any als Països Catalans, segons un estudi fet entre el 1943 i el 2003 en 162 localitats i basat en 29 espècies de plantes diferents Aquest treball inclou 3736 observacions de sortida de fulla, 15410 de floració i 9586 de caiguda de fulla La corba és la tendència que s’observa resseguint la data mitjana La primavera, illustrada per la sortida de la fulla i la floració, s’ha avançat gairebé una setmana d’ençà de la dècada de 1970 Per contra, la tardor, illustrada per la caiguda de la fulla a les mateixes espècies, arriba un…
iridodiagnosi
Medicina
Mètode de diagnosi de les malalties sistèmiques per les dades hipotèticament subministrades pels canvis de forma i color de l’iris.
tramoia
Teatre
Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc.
2 Ficció o embolic tramat amb engany
trepidació
Astronomia
Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres.
pendent
Geomorfologia
Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.
Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat
atracció local
Transports
Canvi brusc de direcció de les línies isògenes que es produeix a determinats indrets propers a formacions geològiques de certs minerals metàl·lics a causa de l’acció magnètica d’aquests.
L’atracció local ocasiona, a vegades, canvis de força graus en el valor de la declinació magnètica, fet d’un gran interès per als pilots i que per aixó és especificat en els portolans i en les cartes nàutiques Entre altres, són llocs afectats d’atracció local les illes Shetland, la mar Bàltica, Islàndia, la badia d’Odessa i moltes illes volcàniques del Pacífic