Resultats de la cerca

Els animals són collocats en recintes espaiosos que tendeixen a reproduir les condicions d’ambient en llur estat lliure La finalitat d’aquests parcs no és únicament ornamental o de curiositat, sinó científica i cultural Un dels parcs zoològics més antics és, probablement, el del Jardin des Plantes de París, fundat per Lluís XIV Entre els actuals, hom pot esmentar els de Londres 1822, Amsterdam 1838, Berlín 1841, Anvers 1843 i Nova York 1898 Als Països Catalans les primeres colleccions zoològiques foren ambulants, i eren exhibides en fires o bé com a complement d’un circ Al segle XX han estat…

Essencial per al creixement, la seva manca ocasiona una síndrome similar a la pellagra És molt difosa a la natura i ocorre en el llevat, plantes verdes, llet, carn, etc, tant en forma lliure com de fosfat FMN o unida a determinades proteïnes flavoproteïna Es presenta en forma de pólvores grogues, de gust amarg, òpticament actives, α 2 5 D de -112 a -122 en NaOH, lleugerament solubles en alcohol i en l’aigua És una vitamina termoestable que es fon a 280°C, amb descomposició, però és molt sensible a la llum, especialment en medi bàsic En solució, la riboflavina presenta una fluorescència groga…

El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d’ Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians , Francesc Xavier Borrull , Jaume Villanueva i Astengo , Josep…

Vida Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i també a l’Escola Municipal de Música Tingué A Abreu, F de P Sánchez i Gavagnach, J Lamote de Grignon i A Nicolau entre els seus mestres L’any 1910 emigrà a Buenos Aires A la capital argentina, dirigí algunes entitats corals i seguí el camí de molts altres músics emigrants europeus A més exercí la docència a l’Institut Fontova, centre del qual arribà a ser el director Compongué dues sarsueles i redactà alguns mètodes pedagògics, com ara Prontuario moderno de la música 1902 i Teoría de la música 1912 Bibliografia Complement…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor i Visca la…

Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta avui en dia…

Vida El 1928 ingressà al monestir de Solesmes, on estudià cant gregorià i professà com a monjo benedictí el 1930 Del 1952 al 1975 ensenyà al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma Com a investigador, es dedicà a la recerca en semiologia de la música gregoriana i estudià tant els signes adoptats des del segle X per a la representació dels sons musicals com l’estètica del context musical en el qual s’utilitzà cada signe Entre les seves obres cal destacar Cours de Chant Grégorien Roma, 1964, Is Gregorian Chant Mensural Music Solesmes, 1964, Neumes et rythme Roma, 1965 i Semiologia…

Les notícies sobre la seva vida són força escasses només se sap que el 1530 fou ordenat de sacerdot i que el 1574 esdevingué canonge a Langres Es dedicà a l’estudi de la dansa i escriví el tractat Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , publicat a Langres el 1588 L’obra és escrita en forma de diàleg entre l’autor i Capriol, un advocat que sosté que la dansa és un complement necessari d’aquesta professió i que presenta cinquanta passos pavana, moresca, allemande Nombroses…

Vida Es dedicà a l’ensenyament del cant a Saragossa i en altres ciutats de la Península La seva principal aportació teòrica -en realitat un recull de les aportacions d’autors anteriors F Tovar, G Despuig, G Martínez de Bizcargui, M de Tapia- es troba en el tractat Arte y summa de canto llano compuesta y adornada de algunas curiosidades València, 1595 L’obra tingué l’aprovació de Philippe Rogier i inclou un sonet laudatori de Lope de Vega Fou bastant citat per Cerone i altres teòrics espanyols en els seus tractats sobre cant pla Sembla que preparà una obra més ambiciosa sobre cant d’orgue i…

La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya Bibliografia…