Resultats de la cerca

Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…

Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…

Muralla de Toledo, Còdex Albeldense o Vigilà , Vigila, monestir de San Martín de Albelda, 976 RBMSLE / Oronoz En la història del poder i les batalles pel poder a la Hispània goda l’exèrcit, com de costum, té un paper rellevant Quin exèrcit Els especialistes discrepen sobre el diagnòstic exèrcit completament públic, diu Jean Durliat exèrcit públic amb contribució de tropes privades, explica PD King exèrcits privats cridats a exercir funcions públiques militars, argumenten Abilio Barbero i Marcelo Vigil i exèrcit de caràcter feudal, enuncia LA García Moreno Una de les lleis militars, base de la…

Precedents El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca Vegeu Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300 Les parròquies Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa Les…

Situació Façana de migdia de l’església actual, que té afegida al sector de llevant la capçalera de la primitiva església preromànica, sobrealçada amb una torre de planta rectangular i un campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Nazari presideix el petit nucli de Torderes, integrat per una cinquantena d’habitants Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 41,4” N - Long 2° 45’ 6” E El poble de Torderes es troba als Aspres, entre Forques i Llauró, a 4 km de la D-615, a la qual la uneix la D-23 PP Història Torderes era una de les nombroses possessions confirmades, el 14 de juny…

Gravat commemoratiu de l’arribada dels reis a Barcelona, 1759 BC Durant el segle XVIII es continuaren celebrant dos tipus de festes les religioses i les seculars Dins de les festes seculars es diferenciaven les populars i les civils Les festes religioses eren les celebracions organitzades per les jerarquies eclesiàstiques en compliment d’un calendari litúrgic les festes populars, les celebrades pel conjunt de l’estructura social, però principalment per les classes populars urbanes o rurals i les festes civils eren les que organitzaven les institucions públiques gremis, confraries, la Llotja,…

Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes catalans de l’època foren grans defensors dels…

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…

La creació Oficina principal de la Banca Marsans a la Rambla de Canaletes de Barcelona Anuari de Barcelona per a 1922-23 La Banca Marsans SA es constituí el 1919 El 1919, J Marsans Rof i Fills es convertí en anònima El canvi de naturalesa jurídica suposà l’entrada de capital nou i d’accionistes no relacionats amb la família Lluís Marsans i Peix presidí el Consell d’Administració, però hi trobem alguns importants personatges de la indústria i de la política catalanes Entre els accionistes hi havia un grup terrassenc i un grup barceloní En el primer grup podem destacar la presència de…

Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des…