Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara…
mont Nemrut

Vista del mont Nemrut
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya (2.134 m d’altitud) del sud-est de Turquia, coronada al seu cim per grans estàtues que formen part d’una tomba del segle I aC.
El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix relleu i…
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de…
monoteisme
Religió
Forma de la religió que afirma que només hi ha un Déu.
Al mateix temps, el monoteisme estricte, en l’afirmació d’un sol Déu, nega explícitament tots els altres déus Tal és el cas del judaisme, el zoroastrisme o mazdaisme, el cristianisme i l’islam Es diferencia de l’henoteisme, que és l’adoració d’un déu local sense negar necessàriament els altres Actualment han estat abandonades les teories evolucionistes de la religió, segons les quals, per evolució, el monoteisme és el terme final del politeisme També ha estat abandonada la teoria de Wilhelm Schmidt d’un monoteisme primitiu Urmonotheismus , que implica una visió degenerativa de…
Abu Simbel

Els dos temples d’Abu Simbel: el gran (esquerra) i el petit
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de…
deessa
Venus de Milo (segle II) (Musée du Louvre). Venus fou venerada com a deessa de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat
© Corel Professional Photos
Religió
Divinitat de sexe femení.
Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter,…
epicureisme
Filosofia
Doctrina filosòfica d’Epicur de Samos i els seus deixebles.
Segueix l’escola cirenaica i centra, com ella, el fi humà suprem en el plaer que hom pot aconseguir a través de l'autarquia i l'ataràxia L’home savi ha de conrear tot allò que contribueix a augmentar la felicitat i suprimir tot el que s’hi oposa essencialment, la por dels déus i de la mort Per a això cal elaborar una teoria física, i, com que aquesta comporta un coneixement, una doctrina sobre aquest coneixement Així, el sistema epicuri comprèn la canònica , o doctrina del coneixement, la física , o doctrina de la natura, inspirada en el materialisme atomista, i l' ètica , o…
Adam Gottlob Oehlenschläger
Literatura danesa
Escriptor danès.
D’origen alemany per part de pare, emprengué un viatge per Alemanya, França i Itàlia 1805-09 que li permeté de tractar Goethe, Fichte, Schleiermacher, De Stäel i Thorwaldsen, alhora que li féu sentir més vivament les seves arrels El resultat d’aquests contactes fou una obra que el constituí un dels màxims romàntics escandinaus i un decisiu renovador de la literatura danesa Professor d’estètica de la Universitat de Copenhaguen 1809, les seves primeres obres revelen una rica fantasia i un sentit líric espontani i joiós, com es veu en Digte ‘Poesies’, 1803 i Poetiske Skrifter ‘Escrits poètics’,…
Benet XII
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Fournier
en esdevenir papa (1334-42).
Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana establerta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina