Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Xosé Bar Boo
Arquitectura
Arquitecte gallec.
Graduat a Madrid el 1957, i doctorat el 1960, el seu vocabulari formal es basa en la industrialització de l’arquitectura Entre les seves obres hom pot esmentar l’edifici del carrer Marqués de Valladares 35, de Vigo 1957, el sanatori neuropsiquiàtric El Pinar, a Meixueiro 1965, cinc blocs de cases a Pontevedra 1966, l’església parroquial de Nosa Señora das Neves, a Vigo 1968, la biblioteca pública Antonio Palacios, a Porriño, Pontevedra 1970, les oficines Zeltia, també a Porriño 1985, els nous jutjats de la Corunya 1990 i el poliesportiu Bembrive, a Vigo 1992 Fou fundador 1973 i degà…
Agustí Contijoch i Mestres
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d’Especialitats Químiques VEDOSA, dues empreses dedicades a l’elaboració de principis additius especialitzats per a la indústria química Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i president de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius Alimentaris AFCA L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual fou president des del 1988 i, posteriorment, president d’honor També promogué la…
Josef Chuchro
Música
Violoncel·lista txec.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb KP Sádlo i en 1950-53 es perfeccionà a l’Acadèmia de les Arts de Praga Entre els anys 1951 i 1956 formà part del Trio Suk i a partir del 1960 formà duet amb el pianista Jan Panenka i també amb Josef Hala, al costat dels quals realitzà nombroses gires de concerts i diversos enregistraments, com la integral de les sonates per a violoncel i piano de Beethoven, amb J Panenka El 1959 obtingué el primer premi del Concurs Internacional Pau Casals Mèxic i començà la seva carrera internacional El 1961 entrà a formar part com a solista de l’Orquestra…
Aimé-Georges Martimort
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, liturgista i historiador.
Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda…
Eduard Martínez-Sabater i Seguí
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…
Pedro Pérez Puchal
Historiografia catalana
Jurista i geògraf.
Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…
Joan Baptista Maltés
Historiografia catalana
Cronista i jesuïta.
Nasqué en el si d’una de les famílies més rellevants de la ciutat, alguns dels membres de la qual exerciren l’ofici de jurat en el govern municipal en diverses ocasions Ingressà en la Companyia de Jesús el 1662, i arribà a ocupar el rectorat del collegi d’Alacant Deixà manuscrites dues obres Disertaciones i Historia de la ciudad de Alicante , ambdues conservades a la biblioteca del collegi alacantí fins al moment de l’expulsió dels regulars La segona és la que ofereix més interès, ja que serví de base a la Illice Ilustrada que el seu company d’orde, el pare Lorenzo Pérez, enllestí alguns anys…
Boyd Neel
Música
Director d’orquestra anglès.
Format inicialment com a metge, començà a estudiar música ja d’adult, fet que no li impedí de fundar, el 1933, una orquestra de cambra que dugué el seu nom Es consagrà a la recuperació de la música del Barroc, però alternà aquest repertori i les obres escrites per a conjunt de corda del principi del segle XX El 1934 debutà al Festival de Glyndebourne i des del 1937 es presentà amb èxit al de Salzburg, on estrenà les Variacions sobre un tema de Frank Bridge , de B Britten, que el mateix compositor li dedicà Durant la Segona Guerra Mundial tornà a exercir com a metge i a partir del 1946…
Boris Solomonovic Steinpress
Música
Musicòleg ucraïnès.
Estudià piano i musicologia al Conservatori de Moscou El 1938 obtingué el doctorat amb una dissertació sobre Les noces de Fígaro , de WA Mozart Impartí la docència als conservatoris de Moscou 1931, 1933-36 i de Sverdlovsk 1936-37, 1942-43 i a l’Institut d’Educació Musical a distància d’aquesta ciutat, centre d’on fou cap del departament d’història de la música i degà A partir del 1926 també es dedicà a la crítica En els seus escrits s’ocupà especialment de la vida musical russa, la història de la música zíngara, les biografies de compositors com AA Al’abjev, N Rimskij-Korsakov, M…
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina