Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
Vil·la Denise

Vil·la Denise
Jordi Iparraguirre (CC BY-SA 4.0)
Vil·la de Prats de Molló (Vallespir) on Francesc Macià preparà l’intent fallit d’invasió de Catalunya i on fou detingut, origen dels fets de Prats de Molló.
La villa fou feta construir per una família de Normandia amb la finalitat que la filla, de la qual la casa rebé el nom, prengués les aigües termals de la Presta Francesc Macià la llogà per a situar-hi el quarter de la seva operació Després dels fets, restà abandonada Venuda a un notari de Prada, passà als seus descendents, que la llogaren com a casa d’estiueig Davant la perspectiva d’un possible enderrocament, el desembre del 2020, amb el suport d’activistes i d’entitats independentistes, l’empresari Jaume Aragall l’adquirí i la cedí a l’Associació Casa Macià, constituïda per a…
Retornats els Papers de Salamanca a 50 propietaris legítims
En un acte públic a l’Arxiu Nacional de Catalunya es restitueixen documents decomissats pel franquisme a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola coneguts com Papers de Salamanca És el quart d’aquests actes, després dels ja celebrats el 20 de febrer de 2012, i el 19 de febrer i el 3 de desembre de 2015 Els fons lliurats corresponen a la documentació lliurada pel Ministeri de Cultura espanyol entre el 2008 i el 2014 Els beneficiaris són una cinquantena de particulars o els seus descendents i una cinquantena d’entitats molt diverses Amb aquest lliurament s’ha retornat el 95,5…
imitació
Música
Terme que indica una sèrie de sons repetida de forma analògica.
Procediment contrapuntístic en el qual hom reprodueix un motiu donat en una o més veus o parts es troba en la polifonia més antiga Té diferents formes per moviment directe, en el qual el model i el motiu imitat es mouen parallelament per moviment contrari, en què els intervals ascendents del model són descendents en la imitació per moviment retrògrad, quan la imitació comença per l’última nota del model i per disminució o augment dels valors rítmics del model És regular quan reprodueix exactament els intervals del model i irregular quan a un interval major se n'oposa un de menor…
antropolatria
Religió
Adoració i culte a l’home divinitzat.
A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la…
Castell Arnau o torre Berardo (Sabadell)
Art romànic
Les referències documentals del castell Arnau són molt tardanes La primera menció d’aquesta fortalesa és del 1310, quan n’era el propietari Simó de Castell Arnau Aquest castell, que pertanyia a la jurisdicció de la vila i terme de Terrassa, era situat dins la parròquia de Sant Julià d’Altura El 1356 la possessió correspon a Borrell de Castell Arnau Al segle XV la propietat encara romania en poder dels seus descendents El 1662 la torre fou venuda a un genovès anomenat Francesc Berardo Sembla que les restes que encara se’n conserven pertanyen a una construcció feta a l’inici del…
Negre
Escultura
Família d’escultors rossellonesos dels s. XVII i XVIII.
Francesc Negre Perpinyà ~1661 — , cosí germà de l’escultor de Tuïr Gauderic Negre , i format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica és autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques 1688, d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles 1687 i d’uns retaules —desapareguts— per a Perpinyà El seu fill Antoni Negre Perpinyà s XVIII i altres descendents, com Miquel Negre Perpinyà s XVIII —autor de l’altar de l' Àngel de la Guarda a Nefiac 1757— i Patrici Negre Perpinyà s XVIII —autor del retaule…
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de Bukhara i de…
Charolais
Regió de Borgonya, França, prolongació septentrional del Massís Central.
L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El…
Alessandro Toeschi
Música
Violinista i compositor italià.
La seva infantesa transcorregué a Roma, on el seu pare serví el príncep Orsini El 1719 anà a Darmstadt i hi estigué al servei del landgravi Ernst Ludwig per un període de cinc anys, fins que fou cridat a Stuttgart per tal de formar part de l’orquestra de la cort de Württemberg A partir del 1742 s’establí a Mannheim, on obtingué el nomenament de konzertmeister de l’orquestra de la cort De la seva activitat com a compositor se’n sap ben poc, però les dues obres que han estat conservades -un concert i una sonata- denoten una decidida inclinació cap a un estil barroquitzant Alguns dels seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina