Resultats de la cerca

Era fill de pare italià, protestant refugiat a Anglaterra Professor de llengües a Oxford, fou amic de Giordano Bruno Fou lector i professor d’italià a la cort de Jaume I Les seves obres més importants són un diccionari anglès-italià Worlde of Wordes , 1598 Queen Anna's New World of Words , 1611, edició augmentada, molt estimable, i la traducció anglesa 1603 dels assaigs de Montaigne, exemple òptim de prosa i origen de l’assaig anglès Introduí el Renaixement italià a la cort d’Elisabet I

Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920

Metge rural, féu reculls de poesia oral el cicle del Kalevala 1835 i Kanteletar 1840, collecció de poesies populars Publicà el primer periòdic en finès, “Mehiläinen” ‘L’abella’ Fou professor de llengua i literatura finlandeses a Hèlsinki, i publicà un diccionari finlandès-suec 1866-80 Escriví Suomen Kansan sananlask ‘Proverbis del poble finès’, 1842, Suomen kansan arvoituksia 'Endevinalles del poble finès’, 1884, Suomen kansan muinaisia loitsurunoja ‘Antics cants màgics del poble finès’, 1880 Amb la seva tasca contribuí a desvetllar la consciència nacional del seu poble i a…

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes Juntament amb la Crònica de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull

Especialitzat en temàtica musical, és propietari de les emissores Flaix FM —primera emissora musical en català— i Ràdio Flaixbac 1994, que han esdevingut líders d’audiència en els segments respectius, i el 2001 creà Flaix TV, que fou transferida el 2005 El 2009 publicà, juntament amb Enciclopèdia Catalana, el Diccionari del català colloquial Dubtes davant del micròfon L’any 2015 Miquel Calçada es desvinculà de l’emissora El programa de Ràdio Flaixbac El matí i la mare que el va parir  guanyà el 2016 el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de radiodifusió

Exercí de vicari de la parròquia de Sant Jordi Fou un dels collaboradors mallorquins d’Antoni M Alcover en el Diccionari català-valencià-balear La seva poesia és preferentment de temàtica religiosa i es basa en la plasmació d’un lirisme paisatgístic sorgit de la contemplació mística dels espais naturals i camperols del món mallorquí L’estil recorda el de Miquel Costa i Llobera, que l’influí notablement Les seves Poesies , escrites entre el 1907 i el 1915, foren publicades pòstumament el 1964, a cura de Miquel Dolç

Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover

Ultra el text bíblic amb la massora, conté diversos tractats cronològics, massorètics i gramaticals, el més llarg dels quals és un diccionari on, per illustrar el significat de molts mots hebreus, hom dóna, en lletres hebrees, la traducció al català L’acabà de copiar i d’illuminar, per a ús propi, el 1382 l’havia començada el 1366, Eliša ben Abraham ben Benvenist ben Eliša, l’anomenat Cresques, que potser és el conegut cartògraf mallorquí Cresques Abraham El nom de la Bíblia prové de la família dels darrers posseïdors

Fou creada el 1919 i té la seu a Brusselles Entre les seves empreses, que voregen la quarantena, cal esmentar el Corpus Vasorum Antiquorum , el Diccionari del llatí medieval, la Tabula Imperii Romani , el Corpus Philosophorum Medii Aevi , els Monumenta Musicae Byzantinae , el Corpus Vitrearum Medii Aevi , el Corpus dels Trobadors, les Antiguitats precolombines, les Fontes Historiae Africanae , el Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae , el Corpus de manuscrits literaris coptes, etc, en algunes de les quals participa l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Unió des dels…

Professor de ball i arquitecte tècnic La seva obra poètica es recull a Vora la ciutat dels àngels 1988, premi Ribas i Carreras 1987, Arrel de boig 1993, premi Ventura Gassol 1992 i És de nit quan comença el dia 2000, entre altres llibres Ha publicat dos reculls de narracions Aubam-ba-buluba balam-bam-bú Llibre de ball 1995, premi Documenta 1994, Camaleotròpiques 1999 i un Diccionari del ball 1999 també una sèrie infantil sobre el personatge d’en Tonet i la novella El lleó i el far 2007