Resultats de la cerca
Es mostren 736 resultats
música de València
Música
Música desenvolupada a la ciutat València (País Valencià).
El document musical de més antiguitat conservat a la ciutat són les "epístoles farcides", espècie de trops que daten del segle XIII El primer acostament important entre el món religiós i el profà a la catedral valenciana es concretà en el Cant de la Sibilla , obra que s’insereix de ple en el món dels drames litúrgics medievals A la ciutat es representaven, a més, els tres misteris del Corpus Sant Cristòfol , Adam i Eva i Rei Herodes , l’origen dels quals ha de remuntar-se al final del segle XIV Durant el segle XV la música tingué una intervenció destacable en diversos esdeveniments de…
Castell de Merola (Puig-reig)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de les ruïnes de la torre del castell de Merola Hom pot veure aquí l’interior del mur del costat de tramuntana, totalment conservat, i a mà dreta, un tros del mur de llevant F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades a tocar l’església nova de Santa Maria de Merola, prop del camí ral i a la riba dreta de la riera de Merola, en un indret estès a la banda meridional del terme Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 06,5 — y 43,0 31 TDG 065430 S’hi arriba fàcilment…
Castell de l’Aguda o de Valldàries (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-oest del castell, que conserva una nau coberta amb volta de canó ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de l’Aguda —anomenat també de les Agudes— són situades a la part septentrional de la vall d’Ariga, coneguda també com a Valldària o Valldàries, en una de les carenes que limiten aquesta vall per la banda de tramuntana, situada parallela a la serra del Pubill, als límits amb la comarca de l’Alt Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG566446 Per a accedir-hi cal seguir, en direcció nord, un camí carreter que s’inicia al vall del nucli habitat de Vilanova de l’Aguda i…
Els trofeus de Pompeu
Detall del mur de carreus dels trofeus de Pompeu, el Pertús - la Jonquera, 71 aC GS Els trofeus pirinencs de Gneu Pompeu el Gran han estat des de sempre un dels enigmes que han despertat l'interès i la imaginació de la historiografia fins a moments ben recents Les fonts literàries llatines i gregues recordaven des del segle I aC la presència d'un monument molt important erigit l'any 71 aC pel cabdill romà per tal de commemorar les seves victòries i el seu triomf definitiu a la guerra contra Quint Sertori Així, doncs, convé fer en primer lloc una repassada a les fonts clàssiques referents a…
Propaganda franquista en català
Full de propaganda falangista en català, 1939 Coll R Surroca / GS Els serveis de propaganda franquista havien desplegat, al gener del 1939, una campanya destinada a guanyar-se la confiança de la població catalana en el moment d’ocupar la plaça més important, la ciutat de Barcelona Coneixien la gran activitat que, de manera tan eficaç, havia portat a terme, durant els anys de la guerra, el servei corresponent de la Generalitat, el Comissariat de Propaganda, i així va creure oportú d’entrar a la capital de Catalunya amb un missatge tranquillitzador Segons Dionisio Ridruejo —…
Johann Wolfgang Amadeus Mozart

Johann Wolfgang Amadeus Mozart
Música
Compositor austríac.
Setè fill segon dels vivents de JG Leopold Mozart i d’Anna M Pertl Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria— , precoç clavecinista i pianista com a font d’ingressos Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d’Àustria 1762 El 1763, amb permís de llur protector, l’arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge sud d’Alemanya, Brusselles, París, Londres, la Haia, Lió, Suïssa, que suposà per al petit Mozart —aleshores…
El pensament polític. De la Primera Globalització a la crisi del 1929. 1898–1930
L’emigració i el fort creixement de l’Europa d’Ultramar, la guerra hispano-nord-americana i el militarisme imperialista, la Primera Guerra Mundial, els vells/nous nacionalismes i la reconstrucció d’Europa, la Revolució Russa, el feixisme italià, el despertar d’Àfrica i d’Àsia, i la creació de la Societat de Nacions van modificar considerablement el mapa polític mundial I, alhora, les idees polítiques La juxtaposició de ciència i romanticisme, que eren a la base de les revolucions liberals del segle XIX, per bé que ha funcionat durant tot el segle XX, ha esdevingut insuficient Des del final…
1946: la vaga de Manresa
Entre el 1945 i el 1947 es van produir una sèrie de conflictes obrers a Catalunya, provocats per unes condicions de vida molt precàries i per la sensació d’un possible canvi polític afavorit per la fi de la Segona Guerra Mundial En aquest context, al gener del 1946 es produí una vaga general a Manresa, la primera amb aquest caràcter des del 1939, que relata Francesc Perramon i Pla —testimoni dels fets—, relat que fou publicat, originàriament, al diari “Avui” l’any 1977 “… Per a situar l’acció caldria conèixer les circumstàncies que es donaven llavors, difícils de comprendre per a la gent d’…
Els inicis de la fotografia
Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabem i Casas, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la Península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat, que aleshores s’anomenava Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts Alguns mesos més tard, el dentista…
Ildefons Cerdà i les condicions de vida dels obrers barcelonins
Els habitatges de primera categoria a Barcelona segons Ildefons Cerdà Durant els anys del Bienni Progressista, l’enginyer i urbanista va realitzar l’enquesta més completa i sofisticada sobre les condicions de vida de la classe obrera barcelonina d’aleshores La Monografia estadística de la classe obrera de Cerdà prolongava un important corrent d’estudis sobre les condicions de vida de les classes treballadores que s’havia anat obrint camí als grans països industrials europeus A Catalunya, aquests estudis van tenir dos conreadors importants en els treballs dels metges i higienistes Joaquim…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina